3 comentaris

SET VISIONS D'UNA MATEIXA FINESTRA



SET VISIONS D'UNA MATEIXA FINESTRA

Homenatge a Walace Stevens

I
retallant-se en la llum
que entre per la finestra
les paraules es confonen
amb els silencis

II
la tarda de març
s'arrapa als vidres

l'arbre és un signe mòbil
que dóna forma al vent

III
enretirem la cortina
les muntanyes tan lluny
són l'eco d'alguna cosa
que ara no sabem

IV
quan es fa fosc
el teu perfil es reflecteix
al vidre

duplicació o somni?

V
la finestra és un rellotge
que no compta els minuts

VI
¿tremola el vidre
amb el vent
o és el respir
de les coses callades?

VII
en l'aire gris
es dissol el capvespre
com el fum
dins la boira


Albert Ràfols-Casamada (1923-2009)

Signe d'aire
read more
5 comentaris

CANÇÓ DE LA FULLA SECA



Constància és just el que em falta aquestos últims dies... i amb aquesta flonja excusa em disculpe pel retard en les noves entrades. La melangia sovint em transporta a plànols contemplatius que, també sovint, no entenc ni jo. El que sí sóc capaç de comprendre és la bellesa en allò que ens rodeja i que en nombroses vegades titllant-ho de quotidià, no li donem importància. La caiguda de les fulles a la tardor és un bon incentiu... ací us deixe el meu comiat per aquesta època de l'any.

El fred que ens colpeja l'ànima ens ha fet adonar-nos-en de l'hivern als nostres cors...

res millor que una bona dosi de calor vora la llar dels amics.




CANÇÓ DE LA FULLA SECA

Ja sóc lliure pel cel,
o vent, ara sóc lliure,
dugue'm ben lluny, o vent:
per tu és el meu somriure!

Tu m'has alliberat
d'aquest neguit de viure:
ara morta sóc viva:
puc volar i puc riure.

Ja no m'haig de delir
com quan l'ocell cantava,
ja no aquell frisament
quan amb l'ala em tocava.

Ara sóc lliure: sóc,
dintre la tarda blava.
Ara puc empaitar
l'ocell que em torturava.

Gener de 1946

Albert Ràfols-Casamada
read more