Había en la Tierra Media un hombre que conocía la esencia de la materia. Era un mago de la forma, con su arte encantaba las almas e iluminaba las mentes.
En sus ratos libres, los menos de los que quería, zurzaba sueños para los mortales como él. Un día, estando en el bosque recogiendo hierbas- de las buenas- para una de sus pociones, encontró un ternero malherido. Sin pensarlo siquiera, lo llevó a casa donde curó sus heridas. Cuando se recuperó, el ternero, en agradecimiento, la Madre Tierra elaboró para él un arma mágica que llevaba su esencia.
Hoy, muchos años más tarde, hemos encontrado los tres objetos encantados que describe la historia para que regresen a las manos de su antiguo propietario.
Hoy, día de la celebración de su vigésimo noveno cumpleaños.
Quan al cor porte senyeres oblidades No recorde on sóc. Quan a les nafres dins meu criden de dolor, No puc curar paraules trencades. Quan l’esgotament fa presa de mi, No sóc capaç d’alçar l’ànima. Perquè sense tu no sóc, sols reste a la meua habitació mentre tintes de negre adornen el meu vestit. Al teu front col•leccione pètals, de llavis rojos plens de llum i roselles, margarides, lliris... i també fulles seques de tardor perquè quan vingues en somnis, t’emportes el regal més preuat de tots: el llibre de les memòries i els flaires de dolçor.
Don't you dare
Interupt the white house ball,
Were liveing scared
It's in foriegn fields the soldiers fall
Ooooooh la la la
Snatch em in the prime, go ahead that's fine, that's fine
Just go drill for grease
Like a diamond thief
There mamas will be alright
Just give em time,
Go get you money right
You wont loose no sleep tonight
Nominate your kids I think they'd prove your theory right
Would you watch them die
Like tryna get a hold of smoke and water,
Coming up with nothing everytime
How come we aint getting any closer
Tryna find the truth behind the lies
Look up look up,
See a dead man walking,
See his baby face
Hey lets duplicate a few,
Oooooh la la la la
That don't mean much to you
If you need some help,
Send some hippys in to help you think more than you do
Hows about another line or two,
To pick u up, pick u up
While your people drown
I hope your happy and you sleep so great at night
While the lovers cry
Like tryna get a hold of smoke and water,
Coming up with nothing everytime
How come we aint getting any closer
Tryna find the truth behind the lies
Quan busque en les mirades rajos d’espurnes blaves entre la gentada. Trobe flames, brasers i aigua clara. Quan busque i no trobe res més que buit dins les pupil•les, fuig esperitada cap a altra banda, on sàpiguen viure’s per estimar millor. Perquè som xiquets/es menuts/es encara. No hem aprés a estimar i ens queda un llarg camí. Revolts i més revolts, serpentegen per la ment, provant de transmetre una serena cadència al ritme que marca la societat. Incoherències estudiades per ser emmascarades i tornades a vendre al públic popular en forma de veritats absolutes. Misticisme i plasticitat elàstica inunden els sentits. Continue la búsqueda per racons insospitats del temps. Trobe paraules que esdevenen la presó del meu jo. Classificacions banals i trivialitats diverses sembren el meu cap buit d’idees. Tropesse amb mentalitats absurdes i tan inconcluses pròpies del paleolític, són fils de llana sobrant a la meua capa... perquè busque per fabricar una capa de colors. Una manta on poder refugiar-me als dies torrencials de fred punyent. Busque uns núvols clars per no oblidar-me que existeix el sol i la pluja al meu camí. Busque braços amables allà on hi ha terrenys de sequera per manca de somriures. Busque uns llavis que comprenguen el meu ésser per si algun dia no sóc capaç de parlar i demanar ajuda. I continue cercant unes mans que em rescaten del pou quan algun dia vulga llançar-me al buit sense cap corda. Aleshores veig llum a les fosques, em desprenc d’estereotipats corsés i encenc un misto... I observe què hi ha al meu voltant: dimonis, àngels, terra, aigua... tot d’oposats elements en una gran confluència. Amb tanta bogeria regnant recol•lecte mirades, paraules, abraçades... tot un ventall de possibilitats per continuar endavant malgrat la boirosa situació. Encara que la neu aprete l’esperança de seguir caminant. Vestiré una capa de colors brillant. Cegaré tant, que l’arc de Sant Martí sabrà que l’obscuritat mai em podrà vèncer; fora estàtues de pedra i granit; fóra temps mort; fóra penes amagades massa endins. Hui porte els rajos de llum a l’esquena perquè quan mire enrere veja un passat amable i brillant. Hui porte una capa d’amistats per recordar vells moments vora un càlid sentiment al jardí. Hui us porte al cor perquè sigueu bàtecs que m’empenten cap avant. Hui crec en mi perquè amb tant de color la vida pren altre sentit al vostre costat. Hui busque i trobe el que he estat buscant. Hui us porte per senyera a la meua pell cadascuna de la vostra creença i país perquè allà on vaja tinc via lliure. I hui, quan menys m’he donat compte, la capa ha caigut i m’he adonat que ara cegava jo, gràcies a tot el que he aprés pel camí; per totes les mirades, abraçades, besades... que he rebut i guardat. Hui m’he vist a l’espill i he vist la vostra bellesa en mi. Hui, després de molt de temps, trobe que sóc feliç.
Hui és un dia de vidres trencats, de gotes de suor, de cendra a les butxaques, de records plens de pols. Hui és un dia on les pel·lícules de Woody Allen signifiquen més del normal; on el paper de wàter de doble capa és un luxe agradable, on el tren va cap enrere perquè t'has equivocat de via, on les confussions et donen la mà mentre miren un partit de fútbol i criden: "una canasta magnífica, certament".
Hui és un dia qualsevol de l'univers on una mota existent i conscient de vida es rebel·la contra l'ordre establert. El caòtic món de cartró esdevé de sobte una obra d'art mullada i... OHH!!! Hi ha moviment més enllà de les parpelles tancades de molta gent que em rodeja.
I hui... simplement per totes aquestes coses extravagantment quotidianes... sóc feliç.