0 comentaris

Se'n va...

SE'N VA UN CRIT

S'esquerden els records allà per on passen,
es deixen caure per la vall de llàgrimes que retinc endins,
fora de l'abast d'una mirada inquisidora,
en direcció oposada a l'impuls de cridar.

23/10/10
read more
Estar preparat o no és una qüestió de perspectiva.
(com tot)


Considerar-se preparat o no és una altra qüestió.
(com sempre)


12/10/10
read more
3 comentaris

VESTIDA DE BLAU, ENTRA EN ESCENA

Estic seca de ment,
seca d'idees de nou,
seca de fulles tintades.
Rebutge esforços innecessaris
que resulten improductius.
A les ales de una memòria forçada,
sense mapa per establir connexions,
tot resulta incoherent,
obviament ineficaç,
provadament estúpid
i probablement inútil.
Són etapes de letàrgia,
on les imatges tot ho expressen,
on cada vivència queda enregistrada,
dins la paraula escrita,
engabiada la essència queda plasmada
la irreflenable sensació d'impotència.
I sí, és una fase
com quan la lluna busca el sol
com les estacions de l'any;
la taca que portes al front,
després de vessar la tinta,
inexistent ara al full...
Esperant millors temps,
La Dama de Blau em crida.
read more