0 comentaris

FRUSTRACIÓ


Per: Life-takers-crayons



FRUSTRACIÓ

Eres la crosta freda i clavillada,

la mà que colpeja la galta,

cada fiblada de angúnia,

mostres de fang i runa,

pols dins l’era...

Buida i grisa

mossega la fera

i al cau amagada frissa

per veure l’interior de sí mateixa.

I no és sinó la frustració aqueixa,

la que ahir arraconaves

entre l’espasa i la paret

la que ahir esgarrapaves

entre sorolls secs de set

perquè et revelara els motius.

I els que buscàvem joia de nius

la paraula ens era esquiva.

No sé si seria la fúria raptada

la de roja sang rajada

o si somreia la ira.

Enquestada,

ella se sap antiga

i ara esclaten trons a la boca

i llamps als ulls

i l’electricitat corpren la pell,

farta de fer-me la roca,

de replegar el que no culls.

Aquesta dama no té remei.

7-8/2/12

read more