0 comentaris

RESTAURACIÓ, PER FI



Qui podria dir-te com jo
el que provoquen uns ulls?
Si quan s'escolten les teues passes
el món que coneguem mai s'atura
i el meu pols se'm despren?

No és més un blau com un altre,
em dic mentre reconec aquesta mentida.
Cosint entre retalls de sastre
un pedaç més de la teua vida
al vestit que porte dia a dia.
Qui podria dir-te...?


No és més un blau com el teu
qui havia de pintar el meu mural
i aleshores trepitjar les pedres
d'un gastat caminal
de polsosos records i arrugades crostes
no seria sinó tornar a viure
reinventant el nou color del nou dia.
Per fer d'un compte enrere
un començament on creure
en un un sol ple de vida.
Qui podria...?



Fotografia In Blue per ShadowinLight

read more
0 comentaris

Cantem... singing in the rain?


He vist el meu jo abans de nàixer. No és el cas que molta gent recorde… però sé… que va ser així… mirant-me a l’espill i recordar que el cos i l’esperit anaven en consonància. Tot un instant de perfecció absoluta, plenitud de la vida… L’hauré viscut aquest instant ja? Haurà passat el moment i no m’he n’hauré adonat?


Fotografia de *oO-Rein-Oo treta de Deviantart.com



Mentre reflexione prenc , altra vegada, la decisió de millorar… feia tant de temps oblidada al calaix de sastre que porte al pit. Elegisc, una vegada més, viure. I no sobreviure, com fan tantes altres persones. Perquè és fàcil sempre descuidar-se, descarrilar-se, a comodar-se, mitificar-se, veure’s el melic... I no som mòmies de museu per tal que ens admiren... cal primerament saber què és admirar, cal, per tant, saber les coses experimentant-les amb tots els sentits possibles. Cal practicar. Cal discutir. Cal pelear. Cal barallar, bregar... divertir-se, riure, somiar, jugar, pujar als núvols, baixar al terra, descosir la roba, posar nous botons... despenjar-se de la farola, cantar singing in the rain amb paraigües o millor amb para-sol... fer escalada, rafting, puenting, sofing, ioguing i tot el que acaba en –ing comptant amb el fucking. I fer l’amor i no la guerra. I pintar l’habitació de flors i signes de la pau. Retallar samarretes, escriure a la llibreta i enviar una botella dins el mar amb un missatge. Recular, veure des d’un lloc alt on estem i què volem, reinventar-se...

 Ens faria falta una altra vida: aquesta per aprendre la teoria i altra, la segona, per posar-la en pràctica. No obstant, mentre ens limitem al desordre caòtic de la joventut brillant, mirem l’horitzó i el pintem amb les mans. Cada decisió que fas i fan. L’alè que se’n desprèn quan estàs cansat o cansada. La suor i el riu refrescant... Compte amb mi... i amb tants altres... agafem-nos de les mans! Cantem... singing in the rain?
read more