Amago de tormenta per Conceptes 

CATARSI


Nit d’estiu a la fresca.
La terra hui dorm,
evaporant-ne el flaire,
mullant-ne de dolçor la pell.
I, transparent, mude la boca
sotjant un càntic entonat
per milers d’arpegis vibrants.
Aquest brau tro,
Aquell esquinçat llamp…
I les fulles a dalt que tremolen.
Reservant la viva imatge on brollen
vora una cadira aspra de boga,
les lloances en cada gota esmicolada
contra la pedra.
Roent el meu desig…
Alliberant la fera.
I observe,
nua, ferma, nova
com, una per una,
esdevenen la melodia
d’un vers tan meu...
com la mateixa vida.


21/6/13
read more