Paraules

FRUSTRACIÓ

2012-02-08T16:30:00.000-08:00

Per: Life-takers-crayons

FRUSTRACIÓ

Eres la crosta freda i clavillada,

la mà que colpeja la galta,

cada fiblada de angúnia,

mostres de fang i runa,

pols dins l’era...

Buida i grisa

mossega la fera

i al cau amagada frissa

per veure l’interior de sí mateixa.

I no és sinó la frustració aqueixa,

la que ahir arraconaves

entre l’espasa i la paret

la que ahir esgarrapaves

entre sorolls secs de set

perquè et revelara els motius.

I els que buscàvem joia de nius

la paraula ens era esquiva.

No sé si seria la fúria raptada

la de roja sang rajada

o si somreia la ira.

Enquestada,

ella se sap antiga

i ara esclaten trons a la boca

i llamps als ulls

i l’electricitat corpren la pell,

farta de fer-me la roca,

de replegar el que no culls.

Aquesta dama no té remei.

7-8/2/12

The naked and famous- All of this

2012-01-28T10:02:00.000-08:00

Lyrics to All Of This :

I can't begin to
explain
how we disassemble
the parts and frame

baby it's the same late morning
the same no show
it's the same fucking habits
i guess we don't know

all of this is tearing us apart
I don't know where us or this start
all of this is tearing us apart
I don't know where us or this start

if there's anyone near when
we collide
we throw them in the middle
they can pick sides

as the plans turn into compromise
the promises all turn to lies
the spite builds up
and it can't get through
passive me agressive you

i know i nag, i moan i know
but with a plan like this
it's way too slow
in the time it took to get this there
i could have made this work
but all i had was

the hope that pieces would take shape
and we could watch them all fall into place

fall into place
fall into place
fall into place
fall into place

all of this is tearing us apart
I don't know where us or this start
all of this is tearing us apart
I don't know where us or this start

(Thanks to alysheba, AsianXing and kelrhend910 for correcting these lyrics)

Records i cendres

2011-11-23T04:58:00.001-08:00

Fa temps hi havia una blava mirada
que penjava dels teus ulls
i entre aquelles notes perfumades,
un ensimismament estúpid,
i restaven alegres les ganes de saber
que per tot i per tot
sempre series per a mi, tu.

No és el mateix...

2011-04-30T05:54:00.000-07:00

Change by Gilad from http://browse.deviantart.com

Tot comença quan decideixes donar un pas... i seguidament l'altre, així comencen de vegades les decisions, per fets, no per l'acte de pensar en sí mateixa. De vegades recórrer el viatge ens porta a saber que hem triat bé el nostre rumb, sense importar les conseqüències positives o negatives, que a colp d'ull puguen haver aquestes últimes en un començament. Cal donar un pas, llançar-se al buit. Aturar-se al peny-segat per saltar i adonar-se que tot és una il·lusió òptica, que és la por la que ens paralitza sempre, eixa punyetera, maleïda, traïdora... però no contaminem l'aire... anem a veure, realment som nosaltres els que tenim eixa emoció, per tant, en sí mateixa, si ens ajuda a superar-nos no és moral ni ètic que despotriquem insensiblement cap a un mot o concepte que en veritat no odiem. No, el que no ens agrada gens ni miqueta és haver-nos d'enfrontar, perquè és un sentiment que ens obliga a estar alerta, a acobardir-nos, a canviar i en el canvi radica una diferència que ens pot portar a l'èxit... o no. Però l'atur, i això ho sap molt bé tothom, és la trampa, la ofegadissa, esquerpa, inservible, còmoda- fins a cert punt-... perquè al final o ens movem, o les circumstàncies ens superen i arrasen amb el que fins ara creiem o haviem creat. I no importa começar des de zero si realment hem aprés.... perquè hem vingut al món per aprendre. Aprendre a tractar amb la gent, a riure, a tenir drets i obligacions, a escoltar, a emocionar-se, a follar, a veure una pel·lícula sols o amb companyia, a estimar el mal hàbit d'algú, a estimar eixe algú, a caure, a alçar-se, a fer crítica, a saber elegir les amistats, a descreure's d'algú, a confiar, a retrobar amics i amigues, a passejar en bici sota la pluja primaveral, a equivocar-se, a perdonar, a demanar ajuda, a tragar-se l'orgull quan ens rebutgen, a saber dir que no, a obrir el cor i compartir... a veure una gota penjada de la fulla d'un roser... Les persones canvien, accepteu un canvi, doneu-se a ell, respecteu, respecteu-vos i feu-vos respectar, estimeu, viviu... Que la vida és un canvi i un plaer, que l'equilibri es troba i també se'n va de visita a cal veí. Perquè el món sense cadascú de nosaltres no és el mateix.

Ens en sortim...

2011-04-22T00:37:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=JDvNpLqj1Bw&feature=related

Tard o d'hora ens arriba l'hora de donar la cara. No deixar que l'oportunitat d'enfrontar-se se'ns escape entre els dits... i dir les coses clares.

Si estàs agust, si les inseguritats volen quan no estàs al davant, si no tens per què fer tal o qual cosa si no t'abelleix, si estàs en calma i equilibri anímic, si estimes els teus i els teus et tornen l'estima... per què seguir pensant en una persona que fa més mal que bé? Soltar. És com un moll, de vegades estira més que de costum i si estires ben fort i molt seguit, acabes per fer-te mal quan soltes de sobte. És un moll de ferro, ja està rovellat. Però continua sent un moll. I per més voltes que li dones, serà motiu de problemes si no el deixes anar. Hui t'envie al mar. Que les ones se t'emporten ben lluny, que sigues feliç i que tot et vaja bé. No et diria res si realment no ho pensara així.

Bon vent sota les teues ales, un bes blau i un somriure melòdic ;)

Blanc trencat

2011-03-30T09:07:00.000-07:00

(Per Turulato extret de: http://www.deviantart.com/)

Trucades per telèfon.

Un sext sentit,

açò s'acaba hui i ací.

I a la resta de mortals aconseguirem diluir,

entre pols i runa a la meitat del camí.

Apedaçar records com qui abraça un amic,

guaitant la lluna,

sentint Dionís.

Ballant s'amaga la cara del dia,

li respon la seua còpia tot seguit

i mentre passen les hores

romandrem eestancats ací.

I a la resta de mortals acoseguirem diluir,

que tinc la lluna eterna per a tu i per a mi.

Conta'm llàgrima salada,

què se n'ha fet del teu mar?

Tempestes i huracans a les finestres blaves

i encara no pots dir-me cap vocal.

Restem en silenci, tot plegat,

la pressa és feta fóra

del nostre temps i espai.

Carícia, ànima, meitat.

Plora, boja, no coneix pietat.

Vull dir-te que al present

res estable pots aconseguir

que no siga un somriure a la memòria

i un abraç més fort que el vent maleït.

No poden desfilar les penes ja,

en aquestos ulls teus plens de joia,

que tinc una clau feta de la meua entranya

que ninguna Espanya ens furtarà la nau.

Perquè naveguem al mediterrani, al pacífic

al mar del nord o al del sud...

la diferència és mentida:

tots són aigua amb regust de sal.

I jo, terra ferma

on ancorada resta la millor part de mi: tu.

Ànima bessona, revestida de cuir.

Ànima de llum, et rius ja de l'oblit.

Perquè cal recordar tota experiència,

perquè sense eixa sàvia del temps

no seriem sinó fum, pols, buit.

Perquè al fons de la teua consciència

hi ha la veritat que ara no retens.

Acompanya'm altra vegada,

en un futur probablement incert,

perquè algun dia jo seré marinera

i el vent em portarà ben lluny

pot ser a una altra terra ferma

on romandràs ara tu.

(Per a Vicent. Per tot. Per ser una llum i la meua meitat. Perquè la seua veu trencada m'ha inspirat. Perquè és ell qui ha fet el poema...)

30/3/11

Rachel Weistz amenitzada per Izzi Dunn

2011-03-26T19:46:00.000-07:00

Açò és un homenatge a la dona, entesa com a un ésser diví, únic, aclaparador, independent, fort, entregat, entusiasta, vital... lluminós. Aquest és simplement un homenatge, diriem, a totes. Rachel Weist... em té enamorada ^^ Actriu de les millors del panorama, personatge interessant... i dona. Gaudiu i que no vos caiga molta bava.

Embaladida...

2011-03-22T11:56:00.000-07:00

Aquesta cançó em torva massa. És com un bàlsam per als meus oïts... simplement m'encanta, em captiva dins de la melodia, i no s'acaba, perquè ressona dins el meu cap sense parar... ^^

GOTAN PROJECT- Tango 3.0- El mensajero

La relativitat dels cossos

2011-03-14T10:29:00.000-07:00

Jo creia en la sort fins que em va explotar a la cara. Si pot ser no parlara figurativament, diria que em passà per damunt-bé, li he de posar un punt d'exageració per donar-li interés, no?- Com deia, em va passar pel costat rampant un seat ibiza color negre. Negre, com la nit que m'abraça. ara. Tinc trenta-un anys, un germà a l'atur amb càncer, una tortuga al menjador de casa, factures per pagar, una mare morta, una familia inexistent i escric des d'una cadira de rodes. Em manca tot dirieu menys les ganes... perquè després d'un procés d'evolució, malgrat tot ara sóc feliç. Abans estava casat amb una bona dona, de cabells d'or i bla,bla,bla... La vida perfecta. El cas és que voliem formar una família... La nit de l'atropellament tot va canviar. Cada canvi és un relat, una història i aquesta és la meua història. La història de la meua vida, on pinte jo i solament jo... i bé, també algú més.

Els meus amics i amigues dirien que en aquell momement a l'hospital el dia després em vaig tornar boig. I quan em contaren el que vaig fer, certament creia que tenien raó. Vaig agredir una infermera, vaig llençar per l'aire una cadira, vaig discutir amb el meu germà i quasi em fugue de l'hospital amb cadira de rodes... Però tot açò no té cap sentit si no us pose en antecedents, perquè ningú entendria la història, el resum d'unes vivències com unes altres. Tots necessitem punts de referència, allí vaig trobar el meu... o la meua: estic parlant clarament de la morfina. Que què ha de veure la morfina amb tot açò? Espereu, vaig al lavabo i continuaré contant-vos...

Sense retorn

2011-03-13T11:56:00.000-07:00

Àngel guardià del cementeri de Comillas, Santander- Andrarena, deviantart.com-

Notes discordats remouen els records

i fan miques el poc seny que quedava,

no saben nadar en terra erma,

senten por de les remors rugoses

i vessen mentre passen pel teu costat

carícies d'aspres mans.

Ningú és Sant,

Ningú no enganya,

digues-li-ho a Polifem,

al nu del pensament,

al fil de la roda que no balla,

a veure si tens sort i encara et punxa

i em despertes del teu malson

entre crits de suor freda.

Però vine amb mi, ara

gaudeix de la vetllada, ara

no pots rompre la quietud

d'un bassal de pluja buit.

Ara ningú ens espera a la vorera,

exepte una melangia eterna

ancorada a les meues ganes

i al reflexe dels teus ulls.

Cau com pou en la roca,

com el vent gelat d'hivern,

entre tanta neu i tanta pols,

vull desenterrar una carta.

Aquella que lliges al badallant horitzó

amb la palma del cor oberta.

Aquella que sense llegir-la

ja saps com acaba,

Llàgrima meua.

13/3/11

Revelació... Trobar-se a una mateixa

2011-03-12T16:37:00.000-08:00

Trobar-se a una mateixa... Abans vaig parlar de la revelació... REVALACIÓ amb majúscules, com cal, com cap altra persona pot experimentar exepte la que ho viu, tu mateixa. Les maneres d'arribar-hi poden ser diverses i presentar moltes cares, la qüestió és la meta. Aplegar a un punt d'inflexió on ho veiem tot clar i canviem, evolucionem cap a millor o pitjor... depen de com mirem pel cristall. La gent té enfocaments variats sobre una crisi... d'una banda tenim l'associació d'aquest mot amb el negativisme i la decadència que comporta; d'altra banda ens aporta un enriquiment esclaridor,lúcid i positiu. Transparent. En aquest moment em vé al cap una imatge i sols em queda dir: "Be water, my friend".

"Bé, veurem que s'hi pot fer".

El cansament... evidentment!

2011-03-11T08:56:00.001-08:00

-Amb permís del blog l'altre Lisebe-

El cansament és no poder evadir-se,
El cansament és trobar l'avorriment sense buscar-lo,
El cansament és no intentar-ho,
El cansament és la justificació de la peresa,
El cansament és la violació d'una llei,
o premissa o línia o simplement una cobla.
Sola, abandonada, torta, apedaçada.
El cansament és una càrrega d'energia negativa,
i també una sobredosi d'activitat frenètica...
També podria ser una cara vella,
plena de llits de riu secs i esquerps.
El cansament és allò que no has aconseguit
i has intentat més de les vegades que recordes.
El cansament és un dia de pluja.
I també un lliri pansit.
El cansament, trist, rostre pàl·lid de la mort...
són llunes obscures, sopars d'un convidat:
tu, tu aspre i decadent.
El cansament és una masturbació per monotonia.
El cansament... és... bé açò:

FI

Izzi Dunn, nova veu

2011-03-09T14:18:00.001-08:00

El vaig veure i vaig pensar... ***! Buscant per rebot altra cosa, vaig trobar un enllaç que incloïa una cançó de l'artista, Izzi Dunn. El link en qüestió anunciava la Rachel Weistz en una sessió fotogràfica gravada amb càmera... la música em va captivar, ací us deixe un aperitiu... Gaudiu-lo!

Duet

2011-03-08T08:01:00.000-08:00

Una icona del soul i altre del pop latinoamericà... Personalment no m'entusiasma Ricky, encara que l'admire per les seues iniciatives... més bé he volgut compartir aquest video per la lletra, el bon rotllo que trasmet i sobretot i no menys important, per la Joss Stone, una de les meues cantants preferides. Té una veu "aspacial"... ^^ Gaudiu!

Sobre la revelació...

2011-03-03T19:54:00.000-08:00

Vens de festa, fes-te al cas... estàs pimpladeta/bufada/beguda/cega... i tans altres sinònims radiantment estrafolaris... I penses: què faig jo per estar en certes situacions? T'adones que la raresa realment no està en els altres sinó en tu mateixa... hi ha alguna cosa que no acaba d'encaixar... et sents com desubicada. Un puzzle que no encaixa, una titella sense cordes, una cara sense ulls... De sobte t'allunyes de la resta, penses, i t'allunyes encara més, ho veus tot des d'un punt de vista diferent, tot cobra nous sentits. Estàs en la mateixa gent i res és igual, les circumstàncies, és la maledicció i benedicció del pas del temps...

El que dèia a l'anterior post que us volia comentar: la revelació té molt a veure en aquest esdeveniment. Perquè el fet clarivident de veure per primera vegada tot clar dóna una lucidesa de pensament envejable. El cervell es torna savi quan ens plantegem dubtes que reten la nostra raó de ser. Se'ns fa de dia. Il·luminació. Renaixement. I això que se suposa que hem d'estalviar energia lumínica... I què? Si total, no serveix de res si el que pensem no ho posem en pràctica... De què tenim por? De les conseqüències i de nosaltres mateixa... les respostes es simplifiquen en aquestos dos exemples. El cap esdevé buit de pensaments abstractament ineludibles, no hi ha lloc per dèbils i tampoc pel coratge. La revelació és un punt de no retorn al que abans no érem, un instint que ha esdevingut realitat, un seguiment de la nostra ànima. Un tros que ara pertany al destí, un fil que Àntrophos no deuria tallar mai... una vida. I no parle de una vida com una altra, parle de persones com tu i com jo, que senten, que se'ls mor un ser estimat, que no saben estimar ni ser estimats, que no tenen parella o que en tenen, que troben cinc euros al carrer, que els toca la loteria quan algú els dóna un bes, que se senten la merda més gran quan els deixa algú un missatge no esperat, que esperen a l'hospital, que estan paraplègics, que estimen a dones i a homes, o a parts iguals o per separat... o es vesteixen del sexe oposat al que nasquéren... o... I què més dóna... si total... Cada revelació és única perquè cadascú té una forma d'interpretar-la, de sentir-la, d'escoltar-la o de fer-la pràctica.

Massa variables per a una neurona cansada, vaig a dormir... Bona nit personetes arreu del món. I que demà siga un dia millor que el millor que vareu tenir fa temps... que ja toca.

Pensaments de bona nit.

2011-03-01T17:28:00.000-08:00

Pensament primer:

Feia quasi dos mesos que no entrava ací... quanta pols!!

Pensament segon:

Vaig fer un intent de recuperació a principis de desembre, quan la cosa poc a poc anava prenent forma. No crec que cap persona entenga res del que vaig a escriure a continuació, el blog és per evadir-se i entendre'm millor, alhora que aprendre i valorar altres treballs/reflexions/escrits de la resta de personetes. No obstant, això no és cap impediment per tractar d'escriure un post. Ja toca.

Pensament tercer:

I per on *** comence?

Pensament quart:

No sé on està el principi... començaré pel final... El final no és com a tal res més sinó una excusa per poder reinventar-se. Reescriure noves pàgines a noves llibretes amb nous bolígrafs. Remodelar. Parlava i sovint he parlat del re- en aquest blog. Em té obssessionada aquest principi, sempre estem girant, el món no s'atura, ni tan sols dessitjant-ho Marx...

Pensament cinquè:

On vull arribar amb tot aquesta plateresca reflexió? Objectius: la Lluna, diuen que el millor tirador d'honda va aprendre llançant pedres cap al satèl·lit terrestre... Així que brandaré l'exemple com excusa per fer-me entendre; no busque res més que sentir-me còmoda amb mi mateixa. I per això tractava sempre de reinventar-me... i encara ara també. Realment no trobe que siga un plantejament inútil ni està allunyat del seny... passa que les obssessions, mal acompanyades d'un enfocament curt de vista-irònicament- no són els acompanyants perfectes.

Pensament sisè:

Conclusió... vull acabar prompte ja amb el post... no són hores per escriure res decent ara. Afegiré que ara el fet de saber el que no es vol és tan o més important del que saber el que sí es vol.

A la propera sessió, pot ser després d'una meditació demà o passat... Qui sap...? Parlaré d'un tema clau en la recuperació de qualsevol persona. La revelació, és el moment del cim. El punt d'inflexió de tota consciència, gràcies a la qual no ens adonariem de la importància de prendre decissions i sobretot de dur-les a terme.

Pensament setè:

Bon viatge marinera! Bona nit! I ara que pense... altra vegada el set... un número clau. En fi... ce'st ça... o com s'escriga... la meua neurona no resisteix més...

KT TUNSTALL- LOST

2010-12-26T06:55:00.000-08:00

KT TUNSTALL- LOST

Following my nose
A detective with no lead
Only my dreams know
What's got into me
I run by your side
But I'm out of breath
Lower than the sea
And it's killing me
And it's killing me

[Chorus]
If I choose to go with the way I'm feeling
Does it really mean that's the way it is
Is it just a trick that my eyes are playing on my mind
Following the passage of least resistance
Following the pack just to pass the gate
It's a little late for a change of plan
Don't you think

I got lost following you
Following you

There's a camaraderie
In a number for my chest
Do this and do that
And forget the rest
But as the tide retreats
It's showing me the shore
There's danger going deeper
But I can't be here anymore
[ Find more Lyrics on http://mp3lyrics.org/Pcw1 ]
Can't be here anymore

[Chorus]
If I choose to go with the way I'm feeling
Does it really mean that's the way it is
Is it just a trick that my eyes are playing on my mind
Following the passage of least resistance
Following the pack just to pass the gate
It's a little late for a change of plan
Don't you think

I got lost following you

What did I do that for
Am I an idiot
What did I do that for
Am I an idiot
What did I do that, do that for
I run by your side
But I’m out of breath
And it's killing me
And it’s killing me

[Chorus]
If I choose to go with the way I'm feeling
Does it really mean that's the way it is
Is it just a trick that my eyes are playing on my mind
Following the passage of least resistance
Following the pack just to pass the gate
It's a little late for a change of plan
Don't you think

I got lost following you
Time could have stopped
And I never knew
I got lost following you
Following you

Haurem de créixer.

2010-12-21T03:30:00.001-08:00

I realment se n'havia anat... -fent al·lusió a la darrera entrada del blog-.

Millor demanar perdó que permís... De totes maneres, trobava a faltar amargament escriure alguna cosa decent per al blog i amb això no estic remarcant que la reflexió que faré ho siga; no, amb això vull dir que intentaré que encaixe dins els paràmetres difusos de la paraula "decent".

Et perds no quan no trobes cap on anar, sinó quan en perds les ganes. Ho havia oblidat... com tantes altres aspectes importants que integren qualsevol persona.

Després d'un temps d'hivernar emocions, d'embotellar-les, classificant els tons i les harmonies dels sabors i les olors; després d'una revisió de mètodes, sabers, creences, reaccions, parers, etc. d'una mateixa arribes a la conclusió de què hi ha accions no estipulades per la raó que escapen de l'ordre comú i natural de l'univers. I em referisc al caos dins de l'ordre d'una persona. Em referisc a les incongruències pròpies de la vida, eixes que et colpegen quan passen de llarg pel teu costat i t'avisen que sempre han estat darrere teu esperant l'ocasió adequada. Et pares. Mires als voltants i veus com se't riuen els rostres d'aquestes incoherències. Et pares. Et pares per observar allò que no entens, per veure si avances o restes guaitant uns segons més... Errada. Et pares... et congeles; formes una xicoteta part dins un temps indefinit d'equacions incomprensibles. Eres insignificant. I l'interrogant encara està ahi: això què veig rient-se... em resulta familiar. Allargues la mà i... sorpresa! Eres tu mateixa reflexada. Vius en una habitació de quatre parets plenes de cristalls. Mai has avançat. Soles somiaves desperta. Un moment! Estaves desperta? Ho estaves? Preguntes inquisidores. Maleïdes preguntes que et fan plantejar-te el terra on xafes. La distorsió de la realitat arriba a punts insospitats. I si estaves desperta, com no t'has adonat de que tu mateixa trampejaves amb tu mateixa? Les conclusions es precipiten pels penya-segats de la teua ment. Suicidis col·lectius de pensaments en massa.

Ja ho deia algú, no recorde ara qui- la memòria com sempre fa de les seues-, allò de: "els murs que ens imposem estan creats per nosaltres" i també "els problemes ho són perquè deixem que cresquen al llarg del recorregut mentre els alimentem amb les pors i inseguritats, portem les maletes plenes de passat" o alguna cosa semblant deia...

La vista enganya, o això diuen. Els sentits ens estafen. Deuríem cobrar una remuneració i restablir un caos tan ordenat. Els sentits... menys un. Ens hem oblidat del més important de tots. El sentit comú. Malgrat que irònicament escasseja prou. El sentit comú permet una clarividència dels fets que qualsevol altre crim comés per la resta de sentits és detectat amb una immediata i contundent efectivitat. Actua il·luminant l'escena i en propicia una ràpida diagnosticació de les causes. L'anàlisi de les proves del delicte i les conseqüències és inevitable. De sobte, te n'adones de tot, se t'obren les portes del pantà. Després toca reconsiderar la postura, la situació, el moment; toca reconstruir els pobles arrasats.

D'això al meu poblat se'n diu: "baixar del burro". Una dita popular i com popular que és, incorrecta des del punt de vista gramatical però més certa i veritable "que una casa".

I al final... ens quedem en el que més paga la pena. Nosaltres nuets, sense maquillatges, sense maletes, sense murs i a les palpentes. Perquè sí, som nens xicotets i els menuts no saben veure, tenen la facultat de la vista però no la tenen la capacitat desenvolupada. Haurem de créixer.

"Still a weirdo... afer all these years"

KT Tunsall- from the album Tiger Suit

21/12/10

Se'n va...

2010-10-23T15:52:00.000-07:00

SE'N VA UN CRIT

S'esquerden els records allà per on passen,
es deixen caure per la vall de llàgrimes que retinc endins,
fora de l'abast d'una mirada inquisidora,
en direcció oposada a l'impuls de cridar.

23/10/10

2010-10-13T16:46:00.000-07:00

Estar preparat o no és una qüestió de perspectiva.
(com tot)

Considerar-se preparat o no és una altra qüestió.
(com sempre)

12/10/10

VESTIDA DE BLAU, ENTRA EN ESCENA

2010-10-06T15:53:00.000-07:00

Estic seca de ment,
seca d'idees de nou,
seca de fulles tintades.
Rebutge esforços innecessaris
que resulten improductius.
A les ales de una memòria forçada,
sense mapa per establir connexions,
tot resulta incoherent,
obviament ineficaç,
provadament estúpid
i probablement inútil.
Són etapes de letàrgia,
on les imatges tot ho expressen,
on cada vivència queda enregistrada,
dins la paraula escrita,
engabiada la essència queda plasmada
la irreflenable sensació d'impotència.
I sí, és una fase
com quan la lluna busca el sol
com les estacions de l'any;
la taca que portes al front,
després de vessar la tinta,
inexistent ara al full...
Esperant millors temps,
La Dama de Blau em crida.

Digues que no ho vols

2010-09-03T07:51:00.000-07:00

Say you don't want it - One night only

Talk all the talk with a poet’s style
Tongue like electric, eyes like a child
Eye on your wives and the classic cars
Live like a saviour, live like the stars
Talk all the talk with a model's smile
Tongue like electric, eyes like a child
Buy all your highs and the classic cars
Die on the front page, just like the stars

The big screens, the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it
Its our world, the picture-book girls
Say you don’t want it, say you don’t want it
Don’t you ask me if its love my dear
Love don’t really mean a thing round here
The fake scenes the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it

Pace all the rooms with a jealous style
Tongue like electric, eyes like a child
Paint all your soul with the brand designs
Preach like a saviour, heart on the line
Talk all the talk with a model’s smile
Tongue like electric, eyes like a child
Buy all your highs and the classic cars
Die on the front page, just like the stars

The big screens, the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it
Its our world, the picture-book girls
Say you don’t want it, say you don’t want it
Don’t you ask me if its love my dear
Love don’t really mean a thing round here
The fake scenes the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it

(instrumental)

The big screens, the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it
Its our world, the picture-book girls
Say you don’t want it, say you don’t want it
X2
Don’t you ask me if its love my dear
Love don’t really mean a thing round here
The fake scenes the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it

Say you don’t want it, say you don’t want it
Say you don’t want it, say you don’t want it

2010-09-01T08:22:00.000-07:00

Sagetes d’històries retruquen a les vesprades per fer d’aquestes diades una pàgina en la memòria”.
16/11/09

ELIZA DOOLITTLE- SKINNY GENES

2010-08-21T17:13:00.000-07:00

Eliza Doolittle - Skinny Genes

I really don’t like your point of view
I know you’ll never change
Stingin' me with your attitude
I've got the mind to walk away

I really don't like your arrogance
Or your policies
You're ninety-nine percent an embarrassment
With just one quality

[Chorus:]
I don't mind it when you [whistles]
Brings out the best in me when you [whistles]
Show your expertise
When the night always ends with a fight
I'm excited that you wind up next to me

I like it when you [whistles]
Can I have some please of that [whistles]
Satisfy my needs
Sometimes I fake that I hate you and make up
So you wind up next to me

I really don't like your skinny jeans
So take them off for me
Show me what you've got underneath
So we can do this properly

I really don't like the way you smile
When you think you're right
But I will forgive you, the yolk is in the middle
And I'm chewing through the white

[Chorus]

dreamt that you were on a train
you were leaving, you were leaving
You made me think of what I'd miss
You were leavin', you were leavin'

I don't mind it when you [whistles]
Brings out the best in me when you [whistles]
Show your expertise
When the night always ends with a fight I'm excited
That you wind up next to me

I like it when you [whistles]
Can I have some please of that [whistles]
Take off your skinny jeans
Sometimes I fake that I hate you and make up
So you wind up next to me

MAGO DE OZ- MOLINOS DE VIENTO

2010-08-17T05:56:00.000-07:00

---mago de oz - molino de viento---

Si acaso tu no ves
Mas allá de tu nariz
Y no oyes a una flor reír

Si no puedes hablar
Sin tener que oír tu voz
Utilizando el corazón

Amigo Sancho escúchame,
No todo tiene aquí un porqué
Un camino lo hacen los pies

Hay un mundo por descubrir
Y una vida que arrancar de arrancar
De brazos del guión final

A veces siento al despertar
Que el sueño es la realidad

Bebe, danza, sueña
Siente que el viento
Ha sido echo para ti
Vive, escucha y habla
Usando para ello
el corazón

Siente que la lluvia
Besa tu cara
Cuando haces el amor
Grita con el alma
Grita tan alto
Que de tu vida, tu seas
Amigo el único actor

Sí acaso tu opinión
Cabe en un sí o un no
Y no sabes rectificar

Si puedes definir
el odio o el amor
Amigo que desilusión

No todo es blanco,
O negro: es gris
Todo depende del matiz,
Busca y aprende a distinguir

La luna puede calentar
Y el sol tus noches acunar
Los arboles mueren de pie.

He visto un manantial llorar
Al ver sus aguas ir al mar

UNPRETTY- TLC

2010-08-09T17:08:00.000-07:00

T-boz:
I wish I could tie you up in my shoes
Make you feel unpretty too
I was told I was beautiful
But what does that mean to you
Look into the mirror who’s inside there
The one with the long hair
Same old me again today (yeah)

Chilli:
My outsides look cool
My insides are blue
Everytime I think I’m through
It’s because of you
I’ve tried different ways
But it’s all the same
At the end of the day
I have myself to blame
I’m just trippin’

Chorus:
T-boz & chilli:
You can buy your hair if it won’t grow
You can fix your nose if he says so
You can buy all the make-up that mac can make
But if you can’t look inside you
Find out who am i, too
Be in a position to make me feel so damn unpretty

T-boz & chilli:
Never insecure until I met you
Now I’m in stupid
I used to be so cute to me
Just a little bit skinny
Why do I look to all these things
To keep you happy
Maybe get rid of you
And then I’ll get back to me (hey)

Chilli:
My outsides look cool
My insides are blue
Everytime I think I’m through
It’s because of you
I’ve tried different ways
But it’s all the same
At the end of the day
I have myself to blame
I can’t believe I’m trippin’

Chorus

Chorus

Left eye:
As I reflect back on what I’ve used and abused
And detect that I need some clues to get through
To those that accused me of never being true
I’ll lose if I play into this game and never know the rules
So how do I bring out the me nobody sees
The forest for the trees, how ’bout the woman behind the weave
The light from within this life is the only real remedy
Or find the reflection you see to be so damn unpretty

Tlc:
Oh oh oh oh oh
Oh oh oh oh oh (oh)
Find the reflection you see to be so damn unpretty
Oh oh oh oh oh
Oh oh oh oh oh (oh)
Find the reflection you see to be so damn unpretty

Chorus

Chorus

Poema per un sentiment gastat...

2010-07-31T18:51:00.001-07:00

SENTIMENT GASTAT

Visitaves la meua absència
quan pensava en el darrer instant.
És un passat desdibuixat per línies
de tinta encesa en flames;
és una càrrega més als muscles,
és un neguit que plora,
és com una pedra morta
és el sentiment d’estar sola.

31/7/10

Una imatge per un sentiment gastat...

2010-07-31T18:41:00.001-07:00

Una frase per un sentiment gastat...

2010-07-31T18:38:00.000-07:00

Els dies cauen com plom damunt les ales i estenen la inundació fins a les finestres dels ulls...

Texas - Halo

2010-06-23T20:47:00.000-07:00

Texas - Halo

Bright light city
You're her religion
Superstars in their own private movie
Play just like children

Lies that take her
Places she's never seen
The kiss and tell of it all
To her it seems so obscene

She's so pretty
Her hair is a mess
We all love her
To that we confess

She has a halo
We really do adore her
For she has a halo
Can we touch her

For their blindness
She sees much further
Like on a wide-screen viewing
Going down on her

She's so pretty
Her hair is a mess
We all love her
To that we confess

She has a halo
We really do adore her
For she has a halo
Can we touch her

She believes in everything
She believes in nothing, in everything

Halo, halo, halo, halo
Halo, halo, halo, halo

She has a halo
We really do adore her
For she has a halo
Can we touch her

She has a halo
We really do adore her
For she has a halo
Can we touch her

She believes in everything
She believes in nothing, in everything
She believes in everything
She believes in nothing, in everything

For she has a halo
She has a halo

GRAN NORAH JONES... :)

2010-06-02T12:26:00.000-07:00

Ho confesse... m'encanta el neoblues intimista i n'estic orgullosa. Sempre posem etiquetes a tot arreu... eixa pulsió humana d'ordenar en estants tot allò que ens envolta... és una sensació que les paraules de vegades no poden encasellar, simplement per la natura de les persones de definir-ho tot. Hi ha coses que és millor sentir-les :)

La música és una deixes coses... ací una mostra del que escolte.

PS: Casperdut, si ho veus, va per tu, muaka, que sé que t'agrada tant com a mi.

JO NO VULL- SOUL ATAC

2010-05-31T03:39:00.000-07:00

"Aquesta vegada no pose la lletra, perquè si no, és fa massa llarga l'entrada" he pensat, però no ho faré, perquè vull mantindre una coherència al blog.

JO NO VULL- SOUL ATAC

Jo no vull cap sermó
tinc excés de rencor.

Jo no vull cap pressió,
vull sentir, sentir indignació.

He de començar ben prompte,
no vull deixar córrer més temps.
És així com van les coses,
hauré de treballar de valent.
Jo no vull, no,
no vull cap sermó.

A voltes sent (a voltes sent)
Que puc refer (que puc refer)
Tot allò que s'ha de fer (que s'ha de fer).

A voltes sent (a voltes sent)
que puc saber (que puc saber)
tot allò, allò que ara no sé!

Jo no vull cap sermó
tinc excés de rencor.

Jo no vull cap pressió,
vull sentir, sentir indignació.

ohhh, yeeeeaaahh!

A voltes sent (a voltes sent)
Que puc refer (que puc refer)
Tot allò que s'ha de fer (que s'ha de fer).

A voltes sent (a voltes sent)
que puc saber (que puc saber)
tot allò, allò que ara no sé!

Jo no vull cap sermó
tinc excés de rencor.

Jo no vull cap pressió,
vull sentir, sentir indignació.

Hey yeeeahh!

No, no, no, no, no, no, no...
No, no, no, no, no, no, no...

Jo no vull...

no vull cap sermó!!

No, no no, no no

No vull cap sermó... cap sermó!
Vull sentir, sentir indignació!

Jo no vull cap sermó
tinc excés de rencor.

Jo no vull cap pressió,
vull sentir, sentir indignació.

JO VULL

2010-05-31T03:27:00.000-07:00

No vull...

no voler...

perquè necessite estimar...

tot allò que em rodeja...

No vull cap forat negre...

aquestos que se't posen arreu del cos...

i transformen el possible futur en preocupació...

i la preocupació en neguit...

i el neguit en inseguretat...

i la inseguretat en por...

Jo vull tindre el poder de la transmutació...

allò bo... per alló dolent...

Jo vull estimar sense precedents.

Jo sóc l'energia de l'univers...

Jo sóc... JO...

només...

Algunes frases per pensar

2010-05-18T11:35:00.000-07:00

“I si trobem allò que no havíem pogut buscar i no ens agrada... què?”.

24/9/09

“El temps gris em fa meditar”.

28/9/09

“Retrobant noves pedres, veig com passa el temps caminant”.

28/9/09

“Si deixem un paraigua dins el cor, no tindrem cap problema”.

29/9/09

“La vida amb paraigua és avorrida, mulla’t”.

29/9/09

“Quins somriures més impactants els teus ulls".

29/9/09

Love of Lesbian - Club de fans de John Boy

2010-05-18T11:21:00.000-07:00

Quan ens tornem grupies, sol per aquesta causa... el grup és irresistible :)

Love of Lesbian - Club de fans de John Boy

Todos los raros fuimos al concierto del gran telépata de Dublín
Media hora antes invadimos el metro, yo iba obligado y tu en éxtasis
Y tanto os daba ocho como ochenta a los fanáticos de John Boy
Frente al estadio ya cantabais sus temas, primeras filas vuestra obsesión

Decíais que John Boy era boreal, algo ambiguo y de infancia gris
Sinceramente yo lo detestaba hasta morir
La luz se desmayó, "¿con cual van a empezar?"
A ti te daba igual, dijiste: "acertará"

Oh, oh, oh!

Como es posible que haya estado en tus infiernos
Es imposible, no, misterio, y quien tuviera su don
Sería posible conocerte más por dentro
No lo conseguiré, saber más de ti

Yo no soy fan, otro fan de John Boy
Odio a John Boy, tu odiarás a John Boy

De aquellas masas era el gran insecto, "tiene poderes" llegaste a decir
Creo que lleva media vida huyendo, quizás le pasa lo mismo que a mi
Había expandido su emisión global desde Lima hasta Reikiavik
Y sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir

Mirada universal de alcance personal
Me hipnotizó por fin con su verso letal

Oh, oh, oh!

Como es posible que haya estado en sus infiernos
Es imposible, no, misterio, y quien tuviera su don
Sería posible conocerte más por dentro
No lo conseguiré, nunca sabré

Si yo no tengo su don
Si yo no tengo su don

Y ahora ya soy, y ahora ya, ya lo soy
Y ahora ya soy, otro fan de John Boy
Y ahora ya soy, y ahora ya, ya lo soy
Y ahora ya soy, otro fan de John Boy

UN PROBLEMA DE MEMÒRIA

2010-05-16T07:53:00.000-07:00

Toc toc.

-Qui és?

-Eulàlia, ets a casa?

-No, no hi sóc- respon l’al·ludida.

-Dona, doncs jo diria que sí...

-Bajanades! No hi sóc. Qui em demana si es pot saber?

-Marina. Vinga, obre que et porte el dinar...

-Dinar?!Estàs boja? Són les set de la vesprada. No, no, no.

-Perquè no et quedes amb fam, vinga obre. Fora fa fred.

-Hui fa un dia calorós, no fa mal temps.

-Podríem tindre aquesta conversa dins?- s’impacienta Marina amb veu cansada.

-Dins? Jo no vull cap andròmina, no sé per què has vingut...-comença l’altra veu- però no em venges res.

- Eulàlia...

- Ací no hi ha cap Eulàlia- trona una enfurida veu darrere la porta polida.

-Què passa ací?- ressona altra veu.

Marina es gira per veure de qui es tracta. El nou porter mira palplantat l’escena. Els crits de l’anciana l’havien alertat feia pocs segons que alguna cosa ocorria allà dalt.

-Em vol vendre andròmines i altres coses que no em serveixen per a res- es queixa Eulàlia am veu clarament ofesa.

-Per favor, es tan amable d’acompanyar-me a sota?- intervé el desconegut.

-No és el que s’imagina. Li portava el dinar per hui a la senyora Eulàlia...- l’anciana va carraspejar a mode de protesta- ja que és incapaç de recordar-se de l’hora.

L’home mira expectant a Marina. l’antic propietari del primer pis ja l’havia avisat d’aquell enrenou. I és que l’alzheimer no perdona.

17/2/10

Domingo astromántico- Zahara & Love of Lesbian

2010-05-14T07:02:00.000-07:00

Tanqueu els ulls... i escolteu:

Domingo astromántico- Zahara & Love of Lesbian

Y ya lo sé, otra vez ha sucedido,
volaron los manteles y el domingo se hizo especial.

Flotaba en azoteas todo mi deseo,
un solecito bueno y tus faldas al viento,
nada más.

Aeroplanos que saludo moviendo un espejo,
la ropa y tu pelo se movían al mismo compás,
nada más.

Te deslizas como si fueras de viento
y al contacto con mis dedos te desvanecieras.

Si tu magia ya no me hace efecto,
¿cómo voy a continuar?
Si me sueltas entre tanto viento,
¿cómo voy a continuar?,
¿cómo voy a continuar?

Recuerdo que sopló la luna y era en pleno día
y entre aquellas nubes vislumbraste la estrella polar,
y algo más.

Madelmans haciendo slalom por tu cuello,
aire que se lleva tus misterios, hacia el Sur se van.

Y sé que a veces piensas que estoy algo ido,
pero nunca pierdo una sola oportunidad de admirar cómo ...

Te deslizas como si fueras de viento
y al contacto con mis dedos te desvanecieras.

Si tu magia ya no me hace efecto,
¿cómo voy a continuar?
Si me sueltas entre tanto viento,
¿cómo voy a continuar?
¿cómo voy a continuar?

UNA MENTIDA... EN VERITAT!

2010-05-11T15:00:00.000-07:00

Per fer una breu introducció, sols dir que vull que sentiu aquest poema com una revelació, com un fet real, com si cada paraula fóra la confirmació d'un esdeveniment cantat. Tots els poemes tenen diferents interpretacions perquè justament el filtre del lector permet una òptica diferent, doncs bé, feu-lo vostre, ja em dieu. A sota a l'esquerra, com sempre, la data quan el vaig parir...

Baixant les corbes d’un vestit,
la negra nit batega dins d’espurnes;
les mateixes que són fars,
les mateixes que són mortes.
Esclaus de desitjos rondant l’habitació.
I al cor una contractura
em recorda que no estic vivint el temps
per llançar-me damunt teu.
Cada segon perdut,
una oportunitat passada,
una esquerda sagna
rere aquesta porta tancada
que he ignorat i ara em crida.
Amb el líquid vermell sent part de la terra
m’esgole per davall de tot mur.
Quan he arribat a tu,
m’adone que ets una titella
i no has estat mai allà.
Mirades i il•lusions i mentides i decepcions.
No mai darrere la porta,
fugies com esperitada ombra.
Cap al no res, terra erma.

3/2/10

Època de canvis... sexuals!

2010-05-11T14:46:00.000-07:00

Tots tenim èpoques on estem més... sensibles, per dir-ho d'alguna forma... què coi! Excitats, sí, punt. Tot dit... aquesta és últimament l'estat més comú en mi i pensant pensant... ací hi ha una cançó que ho il·lustra.

Amb les hormones massa esvalotades... deixa't anar.

PD: atents al video, sobretot al minut i vint segons, el canviàs és total ;)

Macy gray - sexual revolution

everybody shake it
time to be free amongst yourselves
your mama told you to be discreet
and keep your freak to yourself
but your mama lied to you all this time
she knows as well as you and I
you've got to express what is taboo in you
and share your freak with the rest of us
cause it's a beautiful thang

this is my sexual revolution

everybody shake it
time to be free amongst yourselves
your mama told you to be discreet
and keep your freak to yourself
but your mama lied to you all this time
she knows as well as you and I
you've got to express what is taboo in you
and share your freak with the rest of us
cause it's a beautiful thang

this is my sexual revolution

everybody break it
every rule every constriction
my papa told me to be home by now
but my party has just begun
maybe he'll understand
that I got to be
to be the freak that god made me
so many thangz I want to try
got to do them before I die

this is my sexual revolution

I'm so funkin' beautiful
especially when I take my clothes off
I'm so funkin' beautiful
especially when I take my clothes off

sexual revolution

got to do them before I die
got to do them before I die

2010-05-10T15:01:00.000-07:00

Language - Scott Matthew

Memories of secret handshakes, you
It speak my language
Sees, I cease to believe
You're gonna leave.

And acting out a fight
When you're not around
With ease, I cease to exist
I slip through the leaves
We once had to wish

Oh we wished for,
Heaven, It now only seems
Like torture

Oh this ghost
Will win my host it's, lingering
In me, and around my neck
It taps on my head
While i'm asleep

Memories of secret handshakes, you
it speak my language
Sees, that cease to believe
You're gonna leave

Estimar i estimar-se sense barreres :)

2010-05-09T14:40:00.000-07:00

Animal Collective- Winters Love

De una de les pel·lícules darreres que més m'ha agradat, Shortbus, he rescatat una cançó que per mi resumeix la manera d'estimar més lliure i sincera. Perquè podem estimar de moltes formes i perquè cada manera forma part d'un tot, vull compartir-ho en aquest raconet.

REAL INSOMNIA

2010-05-09T10:36:00.000-07:00

Travesse les vies corrent. Les gotes d’aigua ataquen amb energia el terra banyat de l’estació de ferrocarril. Mire a ambdós costats per assegurar-me que cap ten imaginari creuen de sobte sense previ avís. Comença una carrera desenfrenada per arribar abans que les portes del vagó tanquen i em quede fora frustrada i mullada completament. Se sent un tron de vidres trencats, colps, correres i l’olor a cendra en l’aire es fa evident. Sols m’ha donat temps a cobrir-me el cap amb el braç esquerre. El soroll es fa insuportable: són crits de gent, udols d’esperits esquinçat. Roig. Un roig demolidor resta enfangant el sòl on ara xafe i fins feina uns instants sols quedava una lacònica brutícia. La famosa brutícia de les estacions.

Sacsege el cap incrèdula davant el que esdevé el pitjor dels malsons. Els udols es continuen succeint i jo immòbil sense ser capaç de moure ni tan sols un dit, l’ànima clavada al lloc on , per ventura, havia sobreviscut al que semblava una explosió. I les notes d’una melodia inquietant vibraven en l’aire polsós, entre les deixalles de ferro: ruïnes d’un antic tren.

Vaig sentir la imperiosa necessitat de saber d’on provenia la cançó esfereïdora. El cos va trencar l’assetjant immobilitat per adonar-se que podia moure els membres. Primer una cama i seguidament l’altra. I més tard altra més, feren possible el miracle de la locomoció.

Em vaig sentir confosa i horroritzada. No podia evitar una atracció fatal per la incessant melodia. No podia lliurar-me de l’efecte encisador que tenia vers mi. Les passes ressonaven en l’esguitat ciment gris mentre m’apropava cada vegada més. Vaig adonar-me que les notes s’originaven darrere del que semblava que havia sigut el vagó. A l’altra banda de la via... allà surava una mena d’atmosfera estranya que no sabria com descriure. Amb una última passa, vaig desvetllar el misteri.

Una gramola rovellada, torçada i polsosa estava sobre una soca d’arbre tallat. En aquell moment en què mirava, un raig sanguinolent i ple d’odi va il·luminar l’escena. Les notes perseguien el meu cap, em deien alguna cosa. Volien comunicar alguna anguniosa veritat.

Inconscientment, la meua mà va reprimir un xicotet espasme que em pujava per l’esquena. Amb la pell de gallina i una suor freda regalimant pels cabells castanys vaig allargar el braç. Volia tocar allò, volia parar aquelles desficiants notes, però en lloc de llevar l’agulla de la gramola els meus dits tropessaren amb uns fulls que descansaven mandrosos al costat. Eren les partitures escrites amb roig del que semblava seria la melodia de la cançó.

La sorpresa esdevingué majúscula quan la mirada es fixà en l’autor d’aquell escrit: jo. Em sentia tan perduda en mi mateixa! Allò era un somni, segur que ho era... segur? No entenia res. El marejant flaire que m’envoltava inundant el meu esperit espantat mentre el voltava de tenebres resultava claustrofòbic. Aquella situació era tan irreal com descompassada, just igual que la cançó. Desconcertada, dèbil i marejada amb llàgrimes salades als ulls vaig haver d’esborrar els pensaments insidiosos que m’ofegaven. Els colors van perdre els matisos desdibuixant-se en blancs, negres, grisos i un incansable roig sang que tenyia les meues mans. M’hi vaig horroritzar: havia provat d’esborrar la partitura però resultà que la tinta no era pintura sinó sang.

Els genolls van picar a terra amb un soroll esmorteït. Tremolors i plors descontrolats. Tota la destrucció l’havia provocat jo. Ho sabia. Jo era la causa.

-Qui eres tu?

Una mà blanca aparegué al meu camp de visió. El contacte amb la suau pell va fer-se imminent. La veu em resultava familiar, estranyament familiar. La música sonava.

Poc a poc, vaig alçar el cap, repassant amb la mirada a qui tenia davant.

Uns peus descalços, un vestit negre amb brodats platejats i llaçets rojos. Uns ulls verds profunds, una pal·lidesa mortal i uns cabells... sí, castanys també. Sí! L’aterradora veritat em colpejà fortament el seny.

Un somriure maliciós es dibuixà a la xiqueta que plantada davant meu em mirava fredament. Aquesta era jo en miniatura, però era jo. La gramola deixà d’emetre els estrafolaris sons.

El terra va apropar-se prompte sense avisar. Un silenci es féu còmplice i aquella xiqueta aguantà amb una força desproporcionada per a la seua edat el meu pes. Després... l’infern.

Pol 3.14 - Bipolar

2010-05-07T14:05:00.000-07:00

Pol 3.14 - Bipolar

Me llamas a las 3 porque quieres cambiar
el tono del salón
que estás harta de gris
que te quieres morir súbitamente
todo eso pasa últimamente
y cuando llego allí me invitas a salir
vestida de princesa
y un taxi nos espera
y el mundo se acelera.
Cien-mil bares dando vueltas y tu y yo en esta noria
retratos de una noche en los fotomatones.

Y sin dudar te sigo hasta el metro tribunal, crital, aeropuerto
para ver tumbaos en el suelo despegar un avion en el cielo.
Y sin dudar tu me plantas un beso, quema gas, huele a queroseno.
Qué más da yo respiro tu aliento, dame más razones con hielo.
Bipolar...

Bajamos de un vagón aires de discusión,
no entiendes que no puedo seguirte
que te quieres mudar, vivir cerca del mar
recuerdo como dijiste que yo era un tipo raro
que éramos opuestos...

Debo ser muy kamikaze
y aún espero que vuelvas
en Pearl Harbour nadie sabe
que si llamas habrá guerra.

Y sin dudar te sigo hasta el metro tribunal, cristal, aeropuerto
para ver tumbaos en el suelo despegar un avion en el cielo
y sin dudar tu me plantas un beso, quema gas, huele a queroseno
Qué más da yo respiro tu aliento y dame más razones con hielo.
Bipolar...

Recordar un día de éstos nuestros pies saliendo de tiesto
ahora se que eran buenos tiempos
ojalá te vea de nuevo ojalá...
ojalá...

Y sin dudar te sigo hasta el metro tribunal, cristal, aeropuerto
para ver tumabos en el suelo despegar un avion en el cielo.
Y sin dudar tu me plantas un beso, quema gas, huele a queroseno
Qué más da yo respiro tu aliento, dame más razones con hielo.
Bipolar... Bipolar...

Son...

2010-05-07T13:58:00.001-07:00

by Princess-of-Shadows

He vist aquesta imatge cercant altra i no m'he pogut estar de compartir-la... :)

DORMS

2010-05-07T13:32:00.000-07:00

by Aeravi

DORMS

Vola la lluna

sota la seca branca,

ressonen llançols al vent,

reculen imatges

Despertes.

Quin somriure entremaliat

aquest dels ulls daurats.

Alces la testa

però no veus cap cosa

que et torbe.

Dorms.

22/12/09

Arbres per vida

2010-05-04T11:18:00.000-07:00

Deviantart

by ~AmeliePom

L'arbre vell

En la ciutat hi ha una plaça

i en la plaça un arbre vell.

En l'arbre hi ha la tristesa

de saber que és el darrer.

Abans n'hi havia molts d'altres,

ara tan sols queda ell

com un record que s'apaga

entre el ferro i el ciment.

Diuen que volen tallar-lo,

que molesta, que el seu verd

trenca l'estètica pura

dels edificis que té

voltant-lo, voltors altíssims

a punt de menjar-se el cel.

Que al lloc que ocupa podrien

aparcar vint cotxes més.

Que és la casa on s'arreceren

centenars de bruts ocells

que ningú recordaria

si no fos perquè viu ell...

En la ciutat – algú conta –

hi havia fa molt de temps

un arbre gran i molt trist

que se sabia el darrer

i plorava fulles grogues

en la tardor, i a l'hivern

es despullava i cantava

estranyes cançons al vent.

Quan venia primavera

despertava les arrels,

oblidava un poc la pena

i obria el somriure verd

que en estiu era rialla

que et feia sentir-te bé

quan, fugint del sol, entraves

en el cercle tou i fresc

del seu regne que assetjaven

cotxes, finques, fum, diners.

Quan el tallaren plovia.

Ja no he vist ploure mai més.

Marc Granell inclós a L'illa amb llunes

Tots som Àfrica

2010-05-04T11:07:00.000-07:00

Shakira Waka Waka (Esto Es Africa)

Llego el momento, caen las murallas
Va a comenzar la unica justa de la batallas
No duele el golpe, no existe el miedo
Quitate el polvo, ponte de pie y vuelves al ruedo

Y la presion que sientes
Espera en ti, tu gente!
Ahora vamos por todo
y te acompaña la suerte
Tsamina mina zangalewa
Porque esto es Africa

Tsamina mina eh eh
Waka waka eh eh
Tsamina mina zangalewa
Porque esto es Africa

Oye a tu dios
y no estaras solo
llegas aqui para brillar
lo tienes todo
la hora se acerca
es el momento
Vas a ganar cada batalla
ya lo presiento

Hay que empezar de cero
para tocar el cielo
Ahora vamos por todo
Y todos vamos por ellos
Tsamina mina zangalewa
Porque esto es Africa

Tsamina mina eh eh
Waka waka eh eh
Tsamina mina zangalewa
Porque esto es Africa

La vieja historia de un mago de sueños

2010-04-27T15:18:00.000-07:00

Había en la Tierra Media un hombre que conocía la esencia de la materia. Era un mago de la forma, con su arte encantaba las almas e iluminaba las mentes.

En sus ratos libres, los menos de los que quería, zurzaba sueños para los mortales como él. Un día, estando en el bosque recogiendo hierbas- de las buenas- para una de sus pociones, encontró un ternero malherido. Sin pensarlo siquiera, lo llevó a casa donde curó sus heridas. Cuando se recuperó, el ternero, en agradecimiento, la Madre Tierra elaboró para él un arma mágica que llevaba su esencia.

Hoy, muchos años más tarde, hemos encontrado los tres objetos encantados que describe la historia para que regresen a las manos de su antiguo propietario.

Hoy, día de la celebración de su vigésimo noveno cumpleaños.

24/4/10

EL REGAL MÉS PREUAT

2010-04-12T17:44:00.000-07:00

Quan al cor porte senyeres oblidades
No recorde on sóc.
Quan a les nafres dins meu criden de dolor,
No puc curar paraules trencades.
Quan l’esgotament fa presa de mi,
No sóc capaç d’alçar l’ànima.
Perquè sense tu no sóc,
sols reste a la meua habitació
mentre tintes de negre adornen el meu vestit.
Al teu front col•leccione pètals,
de llavis rojos plens de llum
i roselles, margarides, lliris...
i també fulles seques de tardor
perquè quan vingues en somnis,
t’emportes el regal més preuat de tots:
el llibre de les memòries i els flaires de dolçor.

19/6/09

Joss Stone - Governmentalist

2010-04-11T20:21:00.000-07:00

Joss Stone - Governmentalist

Don't you dare
Interupt the white house ball,
Were liveing scared
It's in foriegn fields the soldiers fall
Ooooooh la la la

Snatch em in the prime, go ahead that's fine, that's fine
Just go drill for grease
Like a diamond thief
There mamas will be alright
Just give em time,
Go get you money right
You wont loose no sleep tonight

Nominate your kids I think they'd prove your theory right
Would you watch them die

Like tryna get a hold of smoke and water,
Coming up with nothing everytime
How come we aint getting any closer
Tryna find the truth behind the lies

Look up look up,
See a dead man walking,
See his baby face
Hey lets duplicate a few,
Oooooh la la la la
That don't mean much to you
If you need some help,
Send some hippys in to help you think more than you do
Hows about another line or two,
To pick u up, pick u up
While your people drown

I hope your happy and you sleep so great at night
While the lovers cry

Like tryna get a hold of smoke and water,
Coming up with nothing everytime
How come we aint getting any closer
Tryna find the truth behind the lies

Hmmmmm hmmmm hmmm hmmmm
Hmmmm hmmmm hmmmmm hmmmm...

How many lives will you sacrifice,
Will you ever be satisfied
If in god you trust,
Can't you hear him still
I aint no preacher but
Thou shalt not kill

Govermental, confusion
Govermentalist, dilusion
Govermental confusion
A bunch of govermentalist, it's dilusion

Like tryna get a hold of smoke and water,
Coming up with nothing everytime
How come we aint getting any closer
Tryna find the truth behind the lies

Hmmmmmm hmmmmm hmmmmm hmmmmm
Hmmmmmm hmmmmm hmmmmmm hmmmm

Govermental, confusion
Govermentalist, dilusion
Govermental confusion
A bunch of govermentalist, it's dilusion

And all that were left with is a hand full of nothing,
Hand full of nothing
That's all that I got
Hand full of nothing

Hmmmmmm hmmmmm hmmmmm hmmmmm
Hmmmmmm hmmmmm hmmmmmm hmmmm

FREE ME!

2010-04-11T15:09:00.000-07:00

Joss Stone - Free Me

Free Me

Ain’t I got you on my back foot
And you know I got to feeling good
Cause there’s something deep inside of me
I got to be

And if you find it hard to follow me
If I loose you in my creative stream
Than you only got to raise your eyes
And see me fly

Don’t tell me that I can’t
I can
Don’t tell me that I’m not
I am
Don’t tell me that my master plan
Ain't coming through

Don’t tell me that I won’t
I will
Don’t tell me how to think
I fell
Don’t tell me cause I know what’s real
What I can do

Something that you don’t see every day
A little girl who has found her way
In world that tries to take away
All of your dreams

I think there’s one thing I will say to you
That there is nothing that you can’t do
Cause it’s all about your attitude
Don’t let them get to you

Don’t tell me that I won’t
I will
Don’t tell me that I’m not
I am
Don’t tell me that my master plan
Ain't coming through

Don’t tell me that I won’t
I will
Don’t tell me how to think
I fell
Don’t tell me cause I know what’s real
What I can do

And when we’re singing it out our voice
We can make that choice to be free

And when we’re singing it out our voice
We can make that choice to be free

Music, hey, I love it
L-U-V yeah, yes, I do
Music, now, now, now, what
L-U-V I love it, yes, I do

Don’t tell me that I won’t
I will
Don’t tell me that I’m not
I am
Don’t tell me that my master plan
Ain't coming through

Don’t tell me that I won’t
I will
Don’t tell me how to think
I fell
Don’t tell me cause I know what’s real
What I can do

Free me
Free me
Free me
Free me

ORXATA, DE LA TERRA!!

2010-04-11T14:49:00.000-07:00

Orxata Sound System - Palmera Destroy (Directe) OFFICIAL VIDEO

HUI... M’HE TROBAT

2010-04-11T14:37:00.001-07:00

Quan busque en les mirades rajos d’espurnes blaves entre la gentada. Trobe flames, brasers i aigua clara. Quan busque i no trobe res més que buit dins les pupil•les, fuig esperitada cap a altra banda, on sàpiguen viure’s per estimar millor. Perquè som xiquets/es menuts/es encara. No hem aprés a estimar i ens queda un llarg camí. Revolts i més revolts, serpentegen per la ment, provant de transmetre una serena cadència al ritme que marca la societat. Incoherències estudiades per ser emmascarades i tornades a vendre al públic popular en forma de veritats absolutes. Misticisme i plasticitat elàstica inunden els sentits. Continue la búsqueda per racons insospitats del temps. Trobe paraules que esdevenen la presó del meu jo. Classificacions banals i trivialitats diverses sembren el meu cap buit d’idees. Tropesse amb mentalitats absurdes i tan inconcluses pròpies del paleolític, són fils de llana sobrant a la meua capa... perquè busque per fabricar una capa de colors. Una manta on poder refugiar-me als dies torrencials de fred punyent. Busque uns núvols clars per no oblidar-me que existeix el sol i la pluja al meu camí. Busque braços amables allà on hi ha terrenys de sequera per manca de somriures. Busque uns llavis que comprenguen el meu ésser per si algun dia no sóc capaç de parlar i demanar ajuda. I continue cercant unes mans que em rescaten del pou quan algun dia vulga llançar-me al buit sense cap corda. Aleshores veig llum a les fosques, em desprenc d’estereotipats corsés i encenc un misto... I observe què hi ha al meu voltant: dimonis, àngels, terra, aigua... tot d’oposats elements en una gran confluència. Amb tanta bogeria regnant recol•lecte mirades, paraules, abraçades... tot un ventall de possibilitats per continuar endavant malgrat la boirosa situació. Encara que la neu aprete l’esperança de seguir caminant. Vestiré una capa de colors brillant. Cegaré tant, que l’arc de Sant Martí sabrà que l’obscuritat mai em podrà vèncer; fora estàtues de pedra i granit; fóra temps mort; fóra penes amagades massa endins. Hui porte els rajos de llum a l’esquena perquè quan mire enrere veja un passat amable i brillant. Hui porte una capa d’amistats per recordar vells moments vora un càlid sentiment al jardí. Hui us porte al cor perquè sigueu bàtecs que m’empenten cap avant. Hui crec en mi perquè amb tant de color la vida pren altre sentit al vostre costat. Hui busque i trobe el que he estat buscant. Hui us porte per senyera a la meua pell cadascuna de la vostra creença i país perquè allà on vaja tinc via lliure. I hui, quan menys m’he donat compte, la capa ha caigut i m’he adonat que ara cegava jo, gràcies a tot el que he aprés pel camí; per totes les mirades, abraçades, besades... que he rebut i guardat. Hui m’he vist a l’espill i he vist la vostra bellesa en mi. Hui, després de molt de temps, trobe que sóc feliç.

SIGUES SINCERA

2010-04-03T18:19:00.001-07:00

SIGUES SINCERA

Negues evidències amb rotunditat assajada.

Trist destí et guarda.

Transformes primaveres en paisatges de neus;

perquè no vols veure més enllà dels teus peus.

“Com descriure la decepció aguda que sentia?”

vaig preguntar-li a algú.

“És una patologia molt comú,

hui en dia”.

I quanta raó tenia;

pensava,“Voldria una indemnització”

I aquella cançó;

cantava: “pitjor és sentir

que la vida se’n va”.

“I tant... si la deixes fugir!”.

Cansada, es resigna:

“No ho puc evitar, és com sóc”

“No ho vols esquivar, sols és això”.

“Vols sinceritat en un sol mot?”

Feblesa.

Aquesta és una paraula ben entesa

per qui no vola per por a la por;

per qui no obri el cor.

I també per qui no es valora

perquè se sent sola.

19/1/10

ENDEVINALLA

2010-04-03T18:15:00.000-07:00

ENDEVINALLA

No tinc rima,

però la conec.

No porte seny,

encara que puc ser viva.

Estic sempre vestida;

pot ser de blau cel,

pot ser de nit.

Porte l’arc de sant martí,

sense la història no seria.

Sóc el que la gent vulga que siga.

Veu del pensament,

fulla a la deriva.

(Resposta: la tinta)

19/1/10

Hui...

2010-04-03T17:44:00.000-07:00

Hui és un dia de vidres trencats, de gotes de suor, de cendra a les butxaques, de records plens de pols. Hui és un dia on les pel·lícules de Woody Allen signifiquen més del normal; on el paper de wàter de doble capa és un luxe agradable, on el tren va cap enrere perquè t'has equivocat de via, on les confussions et donen la mà mentre miren un partit de fútbol i criden: "una canasta magnífica, certament".

Hui és un dia qualsevol de l'univers on una mota existent i conscient de vida es rebel·la contra l'ordre establert. El caòtic món de cartró esdevé de sobte una obra d'art mullada i... OHH!!! Hi ha moviment més enllà de les parpelles tancades de molta gent que em rodeja.

I hui... simplement per totes aquestes coses extravagantment quotidianes... sóc feliç.

2010-03-30T06:05:00.000-07:00

No importa el temps que fa que no som, sinó la voluntat de voler tornar a ser.

Francesc G.

La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s´ha de guanyar.

Joan Salvat Papasseit

La indiferència i l'absència de dignitat, són la pitjor malaltia de què pot patir una societat.

José Saramago

Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat.

Joan Salvat-Papasseit

Un país no es perd perquè els que no l'estimen l'ataquen, sinó perquè els que l'estimen no el defenen.

Francesc G.

2010-03-30T04:46:00.000-07:00

Quina soledat més tranquil·la...

2010-03-30T03:56:00.000-07:00

És una explosió d'aire. Estem volant. No tens cap impediment en agafar-me la mà... i el contacte s'estén pels dits. Les ones furioses repicant a la partitura. No entenem de fusió sense cantar. Cantem fins destrossar-nos la veu, esquerdant velles hipocresies... què importa que sigues blanc o negre, que estigues en cadira de rodes, que t'agrade el Warhammer, que lliges llibres de sexe anal, que practiques submarinisme o escalada, que al teu temps lliure pintes, decores la casa, o fages punt de creu? Digues, què més dóna que treballes en un Vidal, venent roses, peix o el teu propi cos? Què importa si eres somalesa? Què té a veure amb la religió? Què pot ser més bonic que la música si ella ens ha fet com som?

CAUEN NÚVOLS

2010-03-26T15:44:00.001-07:00

Cauen núvols de plom,
el cel és gris matissat.
Els cants de les aus ressonen tímids,
com gotes de gel glaçat.
El gessamí plora fulles seques
I guspires al vent
I fum de volves als ulls.
Pau i quietud ampla.
Silenci daurat d’estels.
Aquest mig dia de llum
porte senyeres vermelles
per encendre papers gastats.
Contant versos vaig somiant
mentre la tinta negra cau
sobre els núvols de plom.
19/12/09