El fred paralitza. Això és un fet evident. Com convertir-nos per dins i tractar de superar aquesta veritat glaçada? En la cerca preventiva de tot ésser que veu en perill el seu estatus quo, ens refugiem en creences estipulades per la majoria de la societat; agrupem prejudicis, interpretacions variades, pors i inquietuds... Tot amb l'objectiu de convéncer-nos a nosaltres mateixa de que aquesta paràlisi no serà eterna. Això sols pot aconseguir-se si hi posem de la nostra part, és a dir, si volem oblidar un passat que ens ofega. Arribats a aquestes alçades, em vé una frase al cap:

Irene Alonso: “En lugar de hacer siempre lo que nos guste, hagamos lo que en el futuro, nos gustará tener hecho”

Psicología Práctica

A mi m'agradaria passar pàgina i oblidar. I com recorde que vull oblidar? Perquè el més important són les ganes, els fets.

Aquest nou any, depurant conceptes... com sempre vaja! :)