SENTIMENT GASTAT
Visitaves la meua absència
quan pensava en el darrer instant.
És un passat desdibuixat per línies
de tinta encesa en flames;
és una càrrega més als muscles,
és un neguit que plora,
és com una pedra morta
és el sentiment d’estar sola.
31/7/10
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
a certs sentiments, com a una pedra morta, se'ls pot arrencar forma amb el burell... i trobar-se a una mateixa... perquè no, encesa en flames ;)
"és el sentiment d'estar sola", si aquest sentiment el tens convivint amb altres persones, és fotut, perquè allò que nosaltres sentím és personal i intransferible... Però pensa que el passat passat està... Tens la força de l'ara i aquí...
Des del far una abraçada.
onatge
:)
Vertaderes paraules, ben dites Onatge
El poema descriu un sentiment q tard o d'hora sentim... en aquell moment és el que va eixir del bolígraf
Publica un comentari a l'entrada