Cantava cançons blaves d'hivern
mentre surava a l'olimp.
Blanques ales, trepitjant roses,
fulles seques, nit.
Dones la mà als obscurs somnis
per fer llum la pròpia d'estrela;
per fer finestres als ulls
com muticolors esculls
que voregen l'albada.
Amic, sense ser-ho, de versos
sempre pintant rutes per peus descalços,
tingues la llum que cercaves en vida
ara que en la mort sentida et tornaràs fum.
A Albert Ràfols-Casamada(1923-2009),
per ser ell en cada vers i en cada quadre.
Per ser art.
mentre surava a l'olimp.
Blanques ales, trepitjant roses,
fulles seques, nit.
Dones la mà als obscurs somnis
per fer llum la pròpia d'estrela;
per fer finestres als ulls
com muticolors esculls
que voregen l'albada.
Amic, sense ser-ho, de versos
sempre pintant rutes per peus descalços,
tingues la llum que cercaves en vida
ara que en la mort sentida et tornaràs fum.
A Albert Ràfols-Casamada(1923-2009),
per ser ell en cada vers i en cada quadre.
Per ser art.
4 comentaris:
Que pulit...
com dol quan se'n van els genis, malgrat que la seua empremta perdura.
però.. qui no és geni per no ser dolguda la seua mort?
continua escrivint ariii :P
M'ha encantat, xata! ;)
:)
Mercís als tres per molestar-se i comentar!
Publica un comentari a l'entrada