Mor lentament qui no viatja,
qui no llig,
qui no escolta música,
qui no troba gràcia en sí mateixa,.
Mor lentament destrueix el teu amor propi,
qui no es deixa ajudar.
Mor lentament qui es transforma en esclau de l'hàbit
repetint tots el dies els mateixos trajectes,
qui no canvia de marca,
no s'atreveis a canviar el color de la seua vestimenta
o bé no conversa amb qui no coneix.
Mor lentament qui evita una passió i el seu remolí d'emocions,
justament aquestes que retornen la brillantor
als ulls i restauren els cors destrossats.
Mor lentament qui no gira el volant quan està infeliç,
amb el seu treball, o el seu amor,
qui no arrisca el cert ni l'incert per anar
darrere d'un somni
qui no es permet, ni tan sols una vegada a la vida,
fugir dels consells sensats...
Viu hui!
Arrisca hui!
Fes-ho hui!
No et deixes morir lentament!
NO T'IMPEDEIXES SER FELIÇ!
Pablo Neruda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
^^
molt animos! si,si,si...deduzco que es d'en Neruda i l'has traduit al valencià...és així?
si es teu es genial! si es de Neruda també, i genial tu per citar un geni! (valga la redundancia XD)
besets xiqui!
Gran geni en Neruda... m'ha posat es pèls de punta!
què bonic!
a vore quan n'escrius un dels teus! ;)
Mercís als comments.
Humo Velado: sí, l'he traduït :) No m'he pogut resistir de ficar-lo a aquest raconet. Em sembla adequat, per tots els dies. El tinc a l'habitació penjat... en versió original.
Dk_Ly: a mi també em provoca el mateix.
Casperdut: Tinc a la mateixa fulla on està el poema la meua versió, si voleu la penjaré. De moment faré altra entrada.
Voteu si voleu q l pose.
Publica un comentari a l'entrada