CAMÍ AL MAR


Mirades clòniques reiterant evidències
Transformen una veritat absurda.
Amb la pell eriçada i als ulls l’espurna
Trenquem castells de paper
Seguirem somiant petjades a la platja
Il•luminades per estels d’argent
Penya-segats que besen el mar
Enamorats d’un far tan llunyà
Com l’obscuritat que es despenja per les muntanyes.
Deixem volar els malsons
Inventem cada instant, fem un collage.
Juguem a sentir que estem vius
Llampecs de colors, aures palpitants.


9/9/09


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada