PUR TEATRE
Crides per fer-te oir
no goses badar boca.
No saps que aquell vestit
sols et fa nosa?
Destapa la cuirassa
mostra’t per fi.
Llegir esperança
eixa que dius que portes dins
és l’excusa més barata
per continuar mentint.
Vull saber les pors,
que t’atrapen als somnis;
les alegries boges
que com tresors,
amagues entre els dits.
25/12/09
3 comentaris:
Digues: Aquesta boca és meva!
Despullat de tota la
vestimenta social,
sigues sempre tu.
Mostra la sensibilitat
que hi ha darrere
de la cuirassa.
Potser tothom porta
una mentida a dins,
l'important és
no sembrar-la...
Sempre hi ha una por
que se'ns abraça
l'important és no
donar-li ni
el cos ni el pensament...
Que per molts anys
tinguis somnis,
alegries boges,
i tresors entre els dits,
i la felicitat
entre el dit i no dit...
Una abraçada.
onatge
-em perdonaràs que intenti respondre al teu poema amb aquesta digestió de les teves paraules-
De vegades la solitud és l'única porta per sortir de l'escenari.
Per això crec que cal apreciar-la i no tenir-li por.
Aquesta és un crit d'indignació perquè pot ser necessite saber de certa gent però aquesta gent no s'obri. I el que és pitjor, no és honesta amb sí mateixa. I això em toca la fibra...
Publica un comentari a l'entrada