Hui és un dia de vidres trencats, de gotes de suor, de cendra a les butxaques, de records plens de pols. Hui és un dia on les pel·lícules de Woody Allen signifiquen més del normal; on el paper de wàter de doble capa és un luxe agradable, on el tren va cap enrere perquè t'has equivocat de via, on les confussions et donen la mà mentre miren un partit de fútbol i criden: "una canasta magnífica, certament".
Hui és un dia qualsevol de l'univers on una mota existent i conscient de vida es rebel·la contra l'ordre establert. El caòtic món de cartró esdevé de sobte una obra d'art mullada i... OHH!!! Hi ha moviment més enllà de les parpelles tancades de molta gent que em rodeja.
I hui... simplement per totes aquestes coses extravagantment quotidianes... sóc feliç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada