SIGUES SINCERA
Negues evidències amb rotunditat assajada.
Trist destí et guarda.
Transformes primaveres en paisatges de neus;
perquè no vols veure més enllà dels teus peus.
“Com descriure la decepció aguda que sentia?”
vaig preguntar-li a algú.
“És una patologia molt comú,
hui en dia”.
I quanta raó tenia;
pensava,“Voldria una indemnització”
I aquella cançó;
cantava: “pitjor és sentir
que la vida se’n va”.
“I tant... si la deixes fugir!”.
Cansada, es resigna:
“No ho puc evitar, és com sóc”
“No ho vols esquivar, sols és això”.
“Vols sinceritat en un sol mot?”
Feblesa.
Aquesta és una paraula ben entesa
per qui no vola per por a la por;
per qui no obri el cor.
I també per qui no es valora
perquè se sent sola.
19/1/10
2 comentaris:
la sinceritat també es pot trobar en falta
quan un amaga els seus sentiments potser per que creu quel'altre no els valora, un pot amagar-se en la impunitat del silenci on qui descobreix el que un pensa... i potser aquest silenci no és sentir-se sol sino la sinceritat que no li deixa dir el que podria confesar. prego que no us sentiu sols, siem sincers i diem la veritat encara que sigui la veritat nostra. Anton.
Un poema de tu i viure.... Viure vol dir arriscar... Unes vegades creiem que hem guanyat, altres perdem clarament, i algunes arribem a compartir, llavors som rics... Res no és fàcil.
Una abraçada.
onatge
Publica un comentari a l'entrada