Pensaments de bona nit.

Pensament primer:

Feia quasi dos mesos que no entrava ací... quanta pols!!

Pensament segon:

Vaig fer un intent de recuperació a principis de desembre, quan la cosa poc a poc anava prenent forma. No crec que cap persona entenga res del que vaig a escriure a continuació, el blog és per evadir-se i entendre'm millor, alhora que aprendre i valorar altres treballs/reflexions/escrits de la resta de personetes. No obstant, això no és cap impediment per tractar d'escriure un post. Ja toca.

Pensament tercer:

I per on *** comence?

Pensament quart:

No sé on està el principi... començaré pel final... El final no és com a tal res més sinó una excusa per poder reinventar-se. Reescriure noves pàgines a noves llibretes amb nous bolígrafs. Remodelar. Parlava i sovint he parlat del re- en aquest blog. Em té obssessionada aquest principi, sempre estem girant, el món no s'atura, ni tan sols dessitjant-ho Marx...

Pensament cinquè:

On vull arribar amb tot aquesta plateresca reflexió? Objectius: la Lluna, diuen que el millor tirador d'honda va aprendre llançant pedres cap al satèl·lit terrestre... Així que brandaré l'exemple com excusa per fer-me entendre; no busque res més que sentir-me còmoda amb mi mateixa. I per això tractava sempre de reinventar-me... i encara ara també. Realment no trobe que siga un plantejament inútil ni està allunyat del seny... passa que les obssessions, mal acompanyades d'un enfocament curt de vista-irònicament- no són els acompanyants perfectes.

Pensament sisè:

Conclusió... vull acabar prompte ja amb el post... no són hores per escriure res decent ara. Afegiré que ara el fet de saber el que no es vol és tan o més important del que saber el que sí es vol.

A la propera sessió, pot ser després d'una meditació demà o passat... Qui sap...? Parlaré d'un tema clau en la recuperació de qualsevol persona. La revelació, és el moment del cim. El punt d'inflexió de tota consciència, gràcies a la qual no ens adonariem de la importància de prendre decissions i sobretot de dur-les a terme.

Pensament setè:

Bon viatge marinera! Bona nit! I ara que pense... altra vegada el set... un número clau. En fi... ce'st ça... o com s'escriga... la meua neurona no resisteix més...