Sense retorn

Àngel guardià del cementeri de Comillas, Santander- Andrarena, deviantart.com-

Notes discordats remouen els records

i fan miques el poc seny que quedava,

no saben nadar en terra erma,

senten por de les remors rugoses

i vessen mentre passen pel teu costat

carícies d'aspres mans.

Ningú és Sant,

Ningú no enganya,

digues-li-ho a Polifem,

al nu del pensament,

al fil de la roda que no balla,

a veure si tens sort i encara et punxa

i em despertes del teu malson

entre crits de suor freda.

Però vine amb mi, ara

gaudeix de la vetllada, ara

no pots rompre la quietud

d'un bassal de pluja buit.

Ara ningú ens espera a la vorera,

exepte una melangia eterna

ancorada a les meues ganes

i al reflexe dels teus ulls.

Cau com pou en la roca,

com el vent gelat d'hivern,

entre tanta neu i tanta pols,

vull desenterrar una carta.

Aquella que lliges al badallant horitzó

amb la palma del cor oberta.

Aquella que sense llegir-la

ja saps com acaba,

Llàgrima meua.

13/3/11