Se'n va...

SE'N VA UN CRIT

S'esquerden els records allà per on passen,
es deixen caure per la vall de llàgrimes que retinc endins,
fora de l'abast d'una mirada inquisidora,
en direcció oposada a l'impuls de cridar.

23/10/10

read more

Estar preparat o no és una qüestió de perspectiva.
(com tot)


Considerar-se preparat o no és una altra qüestió.
(com sempre)


12/10/10

read more

VESTIDA DE BLAU, ENTRA EN ESCENA

Estic seca de ment,
seca d'idees de nou,
seca de fulles tintades.
Rebutge esforços innecessaris
que resulten improductius.
A les ales de una memòria forçada,
sense mapa per establir connexions,
tot resulta incoherent,
obviament ineficaç,
provadament estúpid
i probablement inútil.
Són etapes de letàrgia,
on les imatges tot ho expressen,
on cada vivència queda enregistrada,
dins la paraula escrita,
engabiada la essència queda plasmada
la irreflenable sensació d'impotència.
I sí, és una fase
com quan la lluna busca el sol
com les estacions de l'any;
la taca que portes al front,
després de vessar la tinta,
inexistent ara al full...
Esperant millors temps,
La Dama de Blau em crida.

read more