Change by Gilad from http://browse.deviantart.com
Tot comença quan decideixes donar un pas... i seguidament l'altre, així comencen de vegades les decisions, per fets, no per l'acte de pensar en sí mateixa. De vegades recórrer el viatge ens porta a saber que hem triat bé el nostre rumb, sense importar les conseqüències positives o negatives, que a colp d'ull puguen haver aquestes últimes en un començament. Cal donar un pas, llançar-se al buit. Aturar-se al peny-segat per saltar i adonar-se que tot és una il·lusió òptica, que és la por la que ens paralitza sempre, eixa punyetera, maleïda, traïdora... però no contaminem l'aire... anem a veure, realment som nosaltres els que tenim eixa emoció, per tant, en sí mateixa, si ens ajuda a superar-nos no és moral ni ètic que despotriquem insensiblement cap a un mot o concepte que en veritat no odiem. No, el que no ens agrada gens ni miqueta és haver-nos d'enfrontar, perquè és un sentiment que ens obliga a estar alerta, a acobardir-nos, a canviar i en el canvi radica una diferència que ens pot portar a l'èxit... o no. Però l'atur, i això ho sap molt bé tothom, és la trampa, la ofegadissa, esquerpa, inservible, còmoda- fins a cert punt-... perquè al final o ens movem, o les circumstàncies ens superen i arrasen amb el que fins ara creiem o haviem creat. I no importa começar des de zero si realment hem aprés.... perquè hem vingut al món per aprendre. Aprendre a tractar amb la gent, a riure, a tenir drets i obligacions, a escoltar, a emocionar-se, a follar, a veure una pel·lícula sols o amb companyia, a estimar el mal hàbit d'algú, a estimar eixe algú, a caure, a alçar-se, a fer crítica, a saber elegir les amistats, a descreure's d'algú, a confiar, a retrobar amics i amigues, a passejar en bici sota la pluja primaveral, a equivocar-se, a perdonar, a demanar ajuda, a tragar-se l'orgull quan ens rebutgen, a saber dir que no, a obrir el cor i compartir... a veure una gota penjada de la fulla d'un roser... Les persones canvien, accepteu un canvi, doneu-se a ell, respecteu, respecteu-vos i feu-vos respectar, estimeu, viviu... Que la vida és un canvi i un plaer, que l'equilibri es troba i també se'n va de visita a cal veí. Perquè el món sense cadascú de nosaltres no és el mateix.
