Per: Life-takers-crayons
FRUSTRACIÓ
Eres la crosta freda i clavillada,
la mà que colpeja la galta,
cada fiblada de angúnia,
mostres de fang i runa,
pols dins l’era...
Buida i grisa
mossega la fera
i al cau amagada frissa
per veure l’interior de sí mateixa.
I no és sinó la frustració aqueixa,
la que ahir arraconaves
entre l’espasa i la paret
la que ahir esgarrapaves
entre sorolls secs de set
perquè et revelara els motius.
I els que buscàvem joia de nius
la paraula ens era esquiva.
No sé si seria la fúria raptada
la de roja sang rajada
o si somreia la ira.
Enquestada,
ella se sap antiga
i ara esclaten trons a la boca
i llamps als ulls
i l’electricitat corpren la pell,
farta de fer-me la roca,
de replegar el que no culls.
Aquesta dama no té remei.
7-8/2/12
