I can't think straight... i cadascú que pense el que vulga...

From Tala to Sheyla:

Cada nit buide el meu cor
però pel matí és ple altra vegada,
gotetes de tu es filtren
a través de la suau carícia de la nit.

A l'alba em desperte
amb pensaments sobre nosaltres,
un plaer dolorós que no em deixa descansar.
L'amor no es pot contindre.

El net embolcall del desig es trenca
sota vermell vessat dels meus dies.
Llargs dies que ara són ferits amb l'anhel.
Espera buscant la petjada, l'olor,
l'alé que et vares deixar.

I can't think straight... a film directed by Shamim Sharif


Cal dir més??

...

I can't think straight

read more

A algú que és i serà viu, per sempre

Cantava cançons blaves d'hivern
mentre surava a l'olimp.
Blanques ales, trepitjant roses,
fulles seques, nit.

Dones la mà als obscurs somnis
per fer llum la pròpia d'estrela;
per fer finestres als ulls
com muticolors esculls
que voregen l'albada.

Amic, sense ser-ho, de versos
sempre pintant rutes per peus descalços,
tingues la llum que cercaves en vida
ara que en la mort sentida et tornaràs fum.




A Albert Ràfols-Casamada(1923-2009),
per ser ell en cada vers i en cada quadre.

Per ser art.

read more

NO T'IMPEDEIXES SER FELIÇ!

Mor lentament qui no viatja,
qui no llig,
qui no escolta música,
qui no troba gràcia en sí mateixa,.
Mor lentament destrueix el teu amor propi,
qui no es deixa ajudar.
Mor lentament qui es transforma en esclau de l'hàbit
repetint tots el dies els mateixos trajectes,
qui no canvia de marca,
no s'atreveis a canviar el color de la seua vestimenta
o bé no conversa amb qui no coneix.
Mor lentament qui evita una passió i el seu remolí d'emocions,
justament aquestes que retornen la brillantor
als ulls i restauren els cors destrossats.
Mor lentament qui no gira el volant quan està infeliç,
amb el seu treball, o el seu amor,
qui no arrisca el cert ni l'incert per anar
darrere d'un somni
qui no es permet, ni tan sols una vegada a la vida,
fugir dels consells sensats...

Viu hui!
Arrisca hui!
Fes-ho hui!
No et deixes morir lentament!
NO T'IMPEDEIXES SER FELIÇ!

Pablo Neruda

read more

El fred paralitza. Això és un fet evident. Com convertir-nos per dins i tractar de superar aquesta veritat glaçada? En la cerca preventiva de tot ésser que veu en perill el seu estatus quo, ens refugiem en creences estipulades per la majoria de la societat; agrupem prejudicis, interpretacions variades, pors i inquietuds... Tot amb l'objectiu de convéncer-nos a nosaltres mateixa de que aquesta paràlisi no serà eterna. Això sols pot aconseguir-se si hi posem de la nostra part, és a dir, si volem oblidar un passat que ens ofega. Arribats a aquestes alçades, em vé una frase al cap:

Irene Alonso: “En lugar de hacer siempre lo que nos guste, hagamos lo que en el futuro, nos gustará tener hecho”

Psicología Práctica

A mi m'agradaria passar pàgina i oblidar. I com recorde que vull oblidar? Perquè el més important són les ganes, els fets.

Aquest nou any, depurant conceptes... com sempre vaja! :)

read more

Música per viure-la

Ací vull compartir una cançó que últimament no pare d'escoltar. Espere que us agrade:

http://www.youtube.com/watch?v=8B7RhsahQ2U

Filosofia barata per M-Clan


No es Navidad
no es Jueves santo
no es el amor
son tus encantos.

La pena máxima, sería no verte más
operación fracaso, a mi no me va
una mina como tú puede explotar
quiero ser un veterano de Vietnam.

Piensa que mañana
hoy será ayer
filosofía barata no lo quieres ver
juegos de palabras.

Hablemos
de arte moderno
por que te quedes hoy
soportaría el infierno

A estas alturas no me quiero caer
por qué no me ayudas a escribir tu canción
salimos de dudas, salimos de aquí
no es literatura ni te hablo de dormir.

Piensa que mañana...

Pero la mañana llegó
y hoy es ayer
me desperté con resaca
y ese no es un nombre de mujer.

Piensa que mañana...

read more

SET VISIONS D'UNA MATEIXA FINESTRA

SET VISIONS D'UNA MATEIXA FINESTRA

Homenatge a Walace Stevens

I
retallant-se en la llum
que entre per la finestra
les paraules es confonen
amb els silencis

II
la tarda de març
s'arrapa als vidres

l'arbre és un signe mòbil
que dóna forma al vent

III
enretirem la cortina
les muntanyes tan lluny
són l'eco d'alguna cosa
que ara no sabem

IV
quan es fa fosc
el teu perfil es reflecteix
al vidre

duplicació o somni?

V
la finestra és un rellotge
que no compta els minuts

VI
¿tremola el vidre
amb el vent
o és el respir
de les coses callades?

VII
en l'aire gris
es dissol el capvespre
com el fum
dins la boira


Albert Ràfols-Casamada (1923-2009)

Signe d'aire

read more

CANÇÓ DE LA FULLA SECA

Constància és just el que em falta aquestos últims dies... i amb aquesta flonja excusa em disculpe pel retard en les noves entrades. La melangia sovint em transporta a plànols contemplatius que, també sovint, no entenc ni jo. El que sí sóc capaç de comprendre és la bellesa en allò que ens rodeja i que en nombroses vegades titllant-ho de quotidià, no li donem importància. La caiguda de les fulles a la tardor és un bon incentiu... ací us deixe el meu comiat per aquesta època de l'any.

El fred que ens colpeja l'ànima ens ha fet adonar-nos-en de l'hivern als nostres cors...

res millor que una bona dosi de calor vora la llar dels amics.




CANÇÓ DE LA FULLA SECA

Ja sóc lliure pel cel,
o vent, ara sóc lliure,
dugue'm ben lluny, o vent:
per tu és el meu somriure!

Tu m'has alliberat
d'aquest neguit de viure:
ara morta sóc viva:
puc volar i puc riure.

Ja no m'haig de delir
com quan l'ocell cantava,
ja no aquell frisament
quan amb l'ala em tocava.

Ara sóc lliure: sóc,
dintre la tarda blava.
Ara puc empaitar
l'ocell que em torturava.

Gener de 1946

Albert Ràfols-Casamada

read more