Aquella mirada fràgil esdevé un somriure gebrat i insípid al mirall. Aquell recel de descobrir la feia sentir nua davant la monotonia de l'espill. Com cada dia surava en un estat d'intransigència còmplice, es veia reflexada allà i les cames semblaven terratrèmols incontrolables. Massa grassa, massa defectes. Massa poca vida als ulls. Una lluentor verda com la fauna que acompanya tot riu s'evaporava cada vegada més i més de pressa: els bàtecs li semblaven injustos. No era voluntat d'ella continuar vivint una mentida... No obstant, per damunt de tot, el fet sufocant de saber que l'autodestrucció li plaïa; li provocava por... por a la por mateixa. Volia acabar amb això, volia acabar amb el sofriment, volia...
Agafà una botella de licor, hui seria diferent... S'escoltà un soroll de vidres trencats. Passes apressades i lladrucs de fons i obscuritat i... sang.
...
- Talleu!! Una escena magnífica...
Ella assentia mentre parava atenció als detalls que la directora li indicava. Esperava no tornar a repetir-la, pensà. Un rugit esfereïdor va ascendir per l'aire...
-Quina gana!!
read more
Agafà una botella de licor, hui seria diferent... S'escoltà un soroll de vidres trencats. Passes apressades i lladrucs de fons i obscuritat i... sang.
...
- Talleu!! Una escena magnífica...
Ella assentia mentre parava atenció als detalls que la directora li indicava. Esperava no tornar a repetir-la, pensà. Un rugit esfereïdor va ascendir per l'aire...
-Quina gana!!






