Em costa tot. Moure'm, respirar; cada moviment em destorba i em provoca dolor inusitat arreu. Cada alenada és com donar la benvinguda a les agulles dins d'un pit cansat. Marcint idees vaig apagant-me la llum, teixint la veritat d'una inhumana raó de ser. Creant una devastadora i poderosíssima punyença.

A
q
u
e
s
t
a

m
o
r
t

m
e
u
a
.
.
.

Diuen que sóc anciana, aquells pensaments. I com s'entén amb 19 anys?

read more

Amistat...

“Una teoria infalible: sempre hi ha que saber què es pot esperar de cada amic”

Carmen Posadas

12/12/09

“Si els nostres enemics ens fan favors pensem que ens ho deuen a títol d’amics, però no pensem que no ens deuen la seua amistat”

Marqués de Vauvenargues

12/12/09

“Entre individus, la amistat mai ve donada sinó que deu conquerir-se indefinidament”

Simone de Beauvoir

12/12/09

read more

No entenc...

Contant gotes, la llum etèria.
Voltant somnis, la caça trepitge.
Històries incomprensibles
caucàsics pensaments.
Paupèrrima son que t'acostes
al llindar d'aquesta porta.
Tancada per a tu,
forces l'entrada.
Amb tant d'encert
que trenques l'única clau
que et restava.
Històries incomprensibles
i caucàsics pensaments.

read more

BUSCANT SOMRIURES

Smile by Wings-of-a-Messiah
Devianart

BUSCANT SOMRIURES



Mira bé al teu voltant ple de llum,
Troba una sortida, obre la porta
Que somriure deuria ser un costum
I seguir endavant la resposta.


Dóna la mà a un passat negligent
Pinta el present de vius colors
I deixa de pensar el que diga la gent:
Que aquesta vida no són tot dolors.


Tornem a viure
Aquest gran somriure
Que el sol ens regala
Una nova tornada.


Agafa’m fort perquè no em perda
Sota la pluja d’acer i el vent tempestuós
Seràs la meua guia en aquesta senda
Les ganes, les ales, un instant virtuós.


Volies buscar problemes
Per no trobar solucions.
No sabies que les penes
També marxen amb cançons.


El que et fa gran a la vida
No és seguir un llarg camí
Sinó cada passa seguida
Que et portarà al teu destí.


A tu et dic: amic, amiga,
Amb paraula sincera, sentida,
No et cregues la gran mentida:
Ni tot està perdut, ni t’han vençut;
Et recorde malgrat ja saber la resposta
Que la vida que has rebut
És cant bonic perquè la teua veu consta.

8/9/09

read more

CAMÍ AL MAR

Mirades clòniques reiterant evidències

Transformen una veritat absurda.
Amb la pell eriçada i als ulls l’espurna
Trenquem castells de paper
Seguirem somiant petjades a la platja
Il•luminades per estels d’argent
Penya-segats que besen el mar
Enamorats d’un far tan llunyà
Com l’obscuritat que es despenja per les muntanyes.
Deixem volar els malsons
Inventem cada instant, fem un collage.
Juguem a sentir que estem vius
Llampecs de colors, aures palpitants.

9/9/09

read more

Enganyatall...

Aquella mirada fràgil esdevé un somriure gebrat i insípid al mirall. Aquell recel de descobrir la feia sentir nua davant la monotonia de l'espill. Com cada dia surava en un estat d'intransigència còmplice, es veia reflexada allà i les cames semblaven terratrèmols incontrolables. Massa grassa, massa defectes. Massa poca vida als ulls. Una lluentor verda com la fauna que acompanya tot riu s'evaporava cada vegada més i més de pressa: els bàtecs li semblaven injustos. No era voluntat d'ella continuar vivint una mentida... No obstant, per damunt de tot, el fet sufocant de saber que l'autodestrucció li plaïa; li provocava por... por a la por mateixa. Volia acabar amb això, volia acabar amb el sofriment, volia...

Agafà una botella de licor, hui seria diferent... S'escoltà un soroll de vidres trencats. Passes apressades i lladrucs de fons i obscuritat i... sang.

...

- Talleu!! Una escena magnífica...

Ella assentia mentre parava atenció als detalls que la directora li indicava. Esperava no tornar a repetir-la, pensà. Un rugit esfereïdor va ascendir per l'aire...
-Quina gana!!

read more

La vida segons Quino

read more