Haurem de créixer.

I realment se n'havia anat... -fent al·lusió a la darrera entrada del blog-.

Millor demanar perdó que permís... De totes maneres, trobava a faltar amargament escriure alguna cosa decent per al blog i amb això no estic remarcant que la reflexió que faré ho siga; no, amb això vull dir que intentaré que encaixe dins els paràmetres difusos de la paraula "decent".

Et perds no quan no trobes cap on anar, sinó quan en perds les ganes. Ho havia oblidat... com tantes altres aspectes importants que integren qualsevol persona.

Després d'un temps d'hivernar emocions, d'embotellar-les, classificant els tons i les harmonies dels sabors i les olors; després d'una revisió de mètodes, sabers, creences, reaccions, parers, etc. d'una mateixa arribes a la conclusió de què hi ha accions no estipulades per la raó que escapen de l'ordre comú i natural de l'univers. I em referisc al caos dins de l'ordre d'una persona. Em referisc a les incongruències pròpies de la vida, eixes que et colpegen quan passen de llarg pel teu costat i t'avisen que sempre han estat darrere teu esperant l'ocasió adequada. Et pares. Mires als voltants i veus com se't riuen els rostres d'aquestes incoherències. Et pares. Et pares per observar allò que no entens, per veure si avances o restes guaitant uns segons més... Errada. Et pares... et congeles; formes una xicoteta part dins un temps indefinit d'equacions incomprensibles. Eres insignificant. I l'interrogant encara està ahi: això què veig rient-se... em resulta familiar. Allargues la mà i... sorpresa! Eres tu mateixa reflexada. Vius en una habitació de quatre parets plenes de cristalls. Mai has avançat. Soles somiaves desperta. Un moment! Estaves desperta? Ho estaves? Preguntes inquisidores. Maleïdes preguntes que et fan plantejar-te el terra on xafes. La distorsió de la realitat arriba a punts insospitats. I si estaves desperta, com no t'has adonat de que tu mateixa trampejaves amb tu mateixa? Les conclusions es precipiten pels penya-segats de la teua ment. Suicidis col·lectius de pensaments en massa.

Ja ho deia algú, no recorde ara qui- la memòria com sempre fa de les seues-, allò de: "els murs que ens imposem estan creats per nosaltres" i també "els problemes ho són perquè deixem que cresquen al llarg del recorregut mentre els alimentem amb les pors i inseguritats, portem les maletes plenes de passat" o alguna cosa semblant deia...

La vista enganya, o això diuen. Els sentits ens estafen. Deuríem cobrar una remuneració i restablir un caos tan ordenat. Els sentits... menys un. Ens hem oblidat del més important de tots. El sentit comú. Malgrat que irònicament escasseja prou. El sentit comú permet una clarividència dels fets que qualsevol altre crim comés per la resta de sentits és detectat amb una immediata i contundent efectivitat. Actua il·luminant l'escena i en propicia una ràpida diagnosticació de les causes. L'anàlisi de les proves del delicte i les conseqüències és inevitable. De sobte, te n'adones de tot, se t'obren les portes del pantà. Després toca reconsiderar la postura, la situació, el moment; toca reconstruir els pobles arrasats.

D'això al meu poblat se'n diu: "baixar del burro". Una dita popular i com popular que és, incorrecta des del punt de vista gramatical però més certa i veritable "que una casa".

I al final... ens quedem en el que més paga la pena. Nosaltres nuets, sense maquillatges, sense maletes, sense murs i a les palpentes. Perquè sí, som nens xicotets i els menuts no saben veure, tenen la facultat de la vista però no la tenen la capacitat desenvolupada. Haurem de créixer.

"Still a weirdo... afer all these years"

KT Tunsall- from the album Tiger Suit

21/12/10

read more

Se'n va...

SE'N VA UN CRIT

S'esquerden els records allà per on passen,
es deixen caure per la vall de llàgrimes que retinc endins,
fora de l'abast d'una mirada inquisidora,
en direcció oposada a l'impuls de cridar.

23/10/10

read more

Estar preparat o no és una qüestió de perspectiva.
(com tot)


Considerar-se preparat o no és una altra qüestió.
(com sempre)


12/10/10

read more

VESTIDA DE BLAU, ENTRA EN ESCENA

Estic seca de ment,
seca d'idees de nou,
seca de fulles tintades.
Rebutge esforços innecessaris
que resulten improductius.
A les ales de una memòria forçada,
sense mapa per establir connexions,
tot resulta incoherent,
obviament ineficaç,
provadament estúpid
i probablement inútil.
Són etapes de letàrgia,
on les imatges tot ho expressen,
on cada vivència queda enregistrada,
dins la paraula escrita,
engabiada la essència queda plasmada
la irreflenable sensació d'impotència.
I sí, és una fase
com quan la lluna busca el sol
com les estacions de l'any;
la taca que portes al front,
després de vessar la tinta,
inexistent ara al full...
Esperant millors temps,
La Dama de Blau em crida.

read more

Digues que no ho vols

Say you don't want it - One night only


Talk all the talk with a poet’s style
Tongue like electric, eyes like a child
Eye on your wives and the classic cars
Live like a saviour, live like the stars
Talk all the talk with a model's smile
Tongue like electric, eyes like a child
Buy all your highs and the classic cars
Die on the front page, just like the stars

The big screens, the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it
Its our world, the picture-book girls
Say you don’t want it, say you don’t want it
Don’t you ask me if its love my dear
Love don’t really mean a thing round here
The fake scenes the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it

Pace all the rooms with a jealous style
Tongue like electric, eyes like a child
Paint all your soul with the brand designs
Preach like a saviour, heart on the line
Talk all the talk with a model’s smile
Tongue like electric, eyes like a child
Buy all your highs and the classic cars
Die on the front page, just like the stars

The big screens, the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it
Its our world, the picture-book girls
Say you don’t want it, say you don’t want it
Don’t you ask me if its love my dear
Love don’t really mean a thing round here
The fake scenes the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it

(instrumental)

The big screens, the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it
Its our world, the picture-book girls
Say you don’t want it, say you don’t want it
X2
Don’t you ask me if its love my dear
Love don’t really mean a thing round here
The fake scenes the plastic-made dreams
Say you don’t want it, say you don’t want it

Say you don’t want it, say you don’t want it
Say you don’t want it, say you don’t want it

read more

Sagetes d’històries retruquen a les vesprades per fer d’aquestes diades una pàgina en la memòria”.
16/11/09

read more

ELIZA DOOLITTLE- SKINNY GENES

Eliza Doolittle - Skinny Genes

I really don’t like your point of view
I know you’ll never change
Stingin' me with your attitude
I've got the mind to walk away

I really don't like your arrogance
Or your policies
You're ninety-nine percent an embarrassment
With just one quality

[Chorus:]
I don't mind it when you [whistles]
Brings out the best in me when you [whistles]
Show your expertise
When the night always ends with a fight
I'm excited that you wind up next to me

I like it when you [whistles]
Can I have some please of that [whistles]
Satisfy my needs
Sometimes I fake that I hate you and make up
So you wind up next to me

I really don't like your skinny jeans
So take them off for me
Show me what you've got underneath
So we can do this properly

I really don't like the way you smile
When you think you're right
But I will forgive you, the yolk is in the middle
And I'm chewing through the white

[Chorus]

dreamt that you were on a train
you were leaving, you were leaving
You made me think of what I'd miss
You were leavin', you were leavin'

I don't mind it when you [whistles]
Brings out the best in me when you [whistles]
Show your expertise
When the night always ends with a fight I'm excited
That you wind up next to me

I like it when you [whistles]
Can I have some please of that [whistles]
Take off your skinny jeans
Sometimes I fake that I hate you and make up
So you wind up next to me

read more