No vull...
no voler...
perquè necessite estimar...
tot allò que em rodeja...
No vull cap forat negre...
aquestos que se't posen arreu del cos...
i transformen el possible futur en preocupació...
i la preocupació en neguit...
i el neguit en inseguretat...
i la inseguretat en por...
Jo vull tindre el poder de la transmutació...
allò bo... per alló dolent...
Jo vull estimar sense precedents.
Jo sóc l'energia de l'univers...
Jo sóc... JO...
només...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Em sembla molt bé que no vulguis... Tu ets TU, deixa ran del camí tot allò i a tothom que et negui que ets TU. Com diu l'Ovidi: Ja no volem molles... volem el pa sencer...!
Una abraçada des del far.
onatge
:) Reb aquesta abraçada contenta per les teues paraules, sempre tan precises :)
Penja't al coll aquesta altra abraçada!
Publica un comentari a l'entrada