Ho confesse... m'encanta el neoblues intimista i n'estic orgullosa. Sempre posem etiquetes a tot arreu... eixa pulsió humana d'ordenar en estants tot allò que ens envolta... és una sensació que les paraules de vegades no poden encasellar, simplement per la natura de les persones de definir-ho tot. Hi ha coses que és millor sentir-les :)
La música és una deixes coses... ací una mostra del que escolte.
PS: Casperdut, si ho veus, va per tu, muaka, que sé que t'agrada tant com a mi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hum! tranquileta, bonrotllera... de bon ambient per a mentre es fa un soparet o una botelleta de vi ;)
Que dolça la Jones.. a mi m'agrada molt la de "december"...
Sempre posant etiquetes.. la majoria de vegades són absurdes, però no creus que altre vegades també són necessàries? És la nostra manera absurda de entendre un món absurd, però en definitiva és un procés per no caure en una bogeria absoluta...
un beset perla, f amil que no et veig el pèl!
Faune: és per descobrir-la aquesta xica :)
Estel: la sentiré, eixa que dius... :)
Jo també fa mils que no et veig, et trobe a faltar cari, espere que estigues bé. I sí, ens calen les paraules, però és millor tindre idees, que es poden canviar, que no creences, que són fixes, per això, cal anar amb compte amb les paraules, no trobes?
I tant que cal sentir, tot i que aquest món sovint ens ho impedeix, està mal vist això... :)
Gràcies per la cançoneta... m'ha alegrat la nit.
Perlaa!! gràcies! :)
Publica un comentari a l'entrada