0 comentaris

Blanc trencat

(Per Turulato extret de: http://www.deviantart.com/)

Trucades per telèfon.

Un sext sentit,

açò s'acaba hui i ací.

I a la resta de mortals aconseguirem diluir,

entre pols i runa a la meitat del camí.

Apedaçar records com qui abraça un amic,

guaitant la lluna,

sentint Dionís.

Ballant s'amaga la cara del dia,

li respon la seua còpia tot seguit

i mentre passen les hores

romandrem eestancats ací.

I a la resta de mortals acoseguirem diluir,

que tinc la lluna eterna per a tu i per a mi.

Conta'm llàgrima salada,

què se n'ha fet del teu mar?

Tempestes i huracans a les finestres blaves

i encara no pots dir-me cap vocal.

Restem en silenci, tot plegat,

la pressa és feta fóra

del nostre temps i espai.

Carícia, ànima, meitat.

Plora, boja, no coneix pietat.

Vull dir-te que al present

res estable pots aconseguir

que no siga un somriure a la memòria

i un abraç més fort que el vent maleït.

No poden desfilar les penes ja,

en aquestos ulls teus plens de joia,

que tinc una clau feta de la meua entranya

que ninguna Espanya ens furtarà la nau.

Perquè naveguem al mediterrani, al pacífic

al mar del nord o al del sud...

la diferència és mentida:

tots són aigua amb regust de sal.

I jo, terra ferma

on ancorada resta la millor part de mi: tu.

Ànima bessona, revestida de cuir.

Ànima de llum, et rius ja de l'oblit.

Perquè cal recordar tota experiència,

perquè sense eixa sàvia del temps

no seriem sinó fum, pols, buit.

Perquè al fons de la teua consciència

hi ha la veritat que ara no retens.

Acompanya'm altra vegada,

en un futur probablement incert,

perquè algun dia jo seré marinera

i el vent em portarà ben lluny

pot ser a una altra terra ferma

on romandràs ara tu.

(Per a Vicent. Per tot. Per ser una llum i la meua meitat. Perquè la seua veu trencada m'ha inspirat. Perquè és ell qui ha fet el poema...)

30/3/11
read more
0 comentaris

Rachel Weistz amenitzada per Izzi Dunn

Açò és un homenatge a la dona, entesa com a un ésser diví, únic, aclaparador, independent, fort, entregat, entusiasta, vital... lluminós. Aquest és simplement un homenatge, diriem, a totes. Rachel Weist... em té enamorada ^^ Actriu de les millors del panorama, personatge interessant... i dona. Gaudiu i que no vos caiga molta bava.

read more
0 comentaris

Embaladida...

Aquesta cançó em torva massa. És com un bàlsam per als meus oïts... simplement m'encanta, em captiva dins de la melodia, i no s'acaba, perquè ressona dins el meu cap sense parar... ^^

GOTAN PROJECT- Tango 3.0- El mensajero

read more
0 comentaris

La relativitat dels cossos

Jo creia en la sort fins que em va explotar a la cara. Si pot ser no parlara figurativament, diria que em passà per damunt-bé, li he de posar un punt d'exageració per donar-li interés, no?- Com deia, em va passar pel costat rampant un seat ibiza color negre. Negre, com la nit que m'abraça. ara. Tinc trenta-un anys, un germà a l'atur amb càncer, una tortuga al menjador de casa, factures per pagar, una mare morta, una familia inexistent i escric des d'una cadira de rodes. Em manca tot dirieu menys les ganes... perquè després d'un procés d'evolució, malgrat tot ara sóc feliç. Abans estava casat amb una bona dona, de cabells d'or i bla,bla,bla... La vida perfecta. El cas és que voliem formar una família... La nit de l'atropellament tot va canviar. Cada canvi és un relat, una història i aquesta és la meua història. La història de la meua vida, on pinte jo i solament jo... i bé, també algú més.

Els meus amics i amigues dirien que en aquell momement a l'hospital el dia després em vaig tornar boig. I quan em contaren el que vaig fer, certament creia que tenien raó. Vaig agredir una infermera, vaig llençar per l'aire una cadira, vaig discutir amb el meu germà i quasi em fugue de l'hospital amb cadira de rodes... Però tot açò no té cap sentit si no us pose en antecedents, perquè ningú entendria la història, el resum d'unes vivències com unes altres. Tots necessitem punts de referència, allí vaig trobar el meu... o la meua: estic parlant clarament de la morfina. Que què ha de veure la morfina amb tot açò? Espereu, vaig al lavabo i continuaré contant-vos...
read more
1 comentaris

Sense retorn


Àngel guardià del cementeri de Comillas, Santander- Andrarena, deviantart.com-


Notes discordats remouen els records

i fan miques el poc seny que quedava,

no saben nadar en terra erma,

senten por de les remors rugoses

i vessen mentre passen pel teu costat

carícies d'aspres mans.

Ningú és Sant,

Ningú no enganya,

digues-li-ho a Polifem,

al nu del pensament,

al fil de la roda que no balla,

a veure si tens sort i encara et punxa

i em despertes del teu malson

entre crits de suor freda.

Però vine amb mi, ara

gaudeix de la vetllada, ara

no pots rompre la quietud

d'un bassal de pluja buit.

Ara ningú ens espera a la vorera,

exepte una melangia eterna

ancorada a les meues ganes

i al reflexe dels teus ulls.

Cau com pou en la roca,

com el vent gelat d'hivern,

entre tanta neu i tanta pols,

vull desenterrar una carta.

Aquella que lliges al badallant horitzó

amb la palma del cor oberta.

Aquella que sense llegir-la

ja saps com acaba,

Llàgrima meua.

13/3/11
read more
1 comentaris

Revelació... Trobar-se a una mateixa


Trobar-se a una mateixa... Abans vaig parlar de la revelació... REVALACIÓ amb majúscules, com cal, com cap altra persona pot experimentar exepte la que ho viu, tu mateixa. Les maneres d'arribar-hi poden ser diverses i presentar moltes cares, la qüestió és la meta. Aplegar a un punt d'inflexió on ho veiem tot clar i canviem, evolucionem cap a millor o pitjor... depen de com mirem pel cristall. La gent té enfocaments variats sobre una crisi... d'una banda tenim l'associació d'aquest mot amb el negativisme i la decadència que comporta; d'altra banda ens aporta un enriquiment esclaridor,lúcid i positiu. Transparent. En aquest moment em vé al cap una imatge i sols em queda dir: "Be water, my friend".

"Bé, veurem que s'hi pot fer".


read more
1 comentaris

El cansament... evidentment!

-Amb permís del blog l'altre Lisebe-

El cansament és no poder evadir-se,
El cansament és trobar l'avorriment sense buscar-lo,
El cansament és no intentar-ho,
El cansament és la justificació de la peresa,
El cansament és la violació d'una llei,
o premissa o línia o simplement una cobla.
Sola, abandonada, torta, apedaçada.
El cansament és una càrrega d'energia negativa,
i també una sobredosi d'activitat frenètica...
També podria ser una cara vella,
plena de llits de riu secs i esquerps.
El cansament és allò que no has aconseguit
i has intentat més de les vegades que recordes.
El cansament és un dia de pluja.
I també un lliri pansit.
El cansament, trist, rostre pàl·lid de la mort...
són llunes obscures, sopars d'un convidat:
tu, tu aspre i decadent.
El cansament és una masturbació per monotonia.
El cansament... és... bé açò:

FI
read more
0 comentaris

Izzi Dunn, nova veu

El vaig veure i vaig pensar... ***! Buscant per rebot altra cosa, vaig trobar un enllaç que incloïa una cançó de l'artista, Izzi Dunn. El link en qüestió anunciava la Rachel Weistz en una sessió fotogràfica gravada amb càmera... la música em va captivar, ací us deixe un aperitiu... Gaudiu-lo!

read more
0 comentaris

Duet

Una icona del soul i altre del pop latinoamericà... Personalment no m'entusiasma Ricky, encara que l'admire per les seues iniciatives... més bé he volgut compartir aquest video per la lletra, el bon rotllo que trasmet i sobretot i no menys important, per la Joss Stone, una de les meues cantants preferides. Té una veu "aspacial"... ^^ Gaudiu!

read more
2 comentaris

Sobre la revelació...

Vens de festa, fes-te al cas... estàs pimpladeta/bufada/beguda/cega... i tans altres sinònims radiantment estrafolaris... I penses: què faig jo per estar en certes situacions? T'adones que la raresa realment no està en els altres sinó en tu mateixa... hi ha alguna cosa que no acaba d'encaixar... et sents com desubicada. Un puzzle que no encaixa, una titella sense cordes, una cara sense ulls... De sobte t'allunyes de la resta, penses, i t'allunyes encara més, ho veus tot des d'un punt de vista diferent, tot cobra nous sentits. Estàs en la mateixa gent i res és igual, les circumstàncies, és la maledicció i benedicció del pas del temps...

El que dèia a l'anterior post que us volia comentar: la revelació té molt a veure en aquest esdeveniment. Perquè el fet clarivident de veure per primera vegada tot clar dóna una lucidesa de pensament envejable. El cervell es torna savi quan ens plantegem dubtes que reten la nostra raó de ser. Se'ns fa de dia. Il·luminació. Renaixement. I això que se suposa que hem d'estalviar energia lumínica... I què? Si total, no serveix de res si el que pensem no ho posem en pràctica... De què tenim por? De les conseqüències i de nosaltres mateixa... les respostes es simplifiquen en aquestos dos exemples. El cap esdevé buit de pensaments abstractament ineludibles, no hi ha lloc per dèbils i tampoc pel coratge. La revelació és un punt de no retorn al que abans no érem, un instint que ha esdevingut realitat, un seguiment de la nostra ànima. Un tros que ara pertany al destí, un fil que Àntrophos no deuria tallar mai... una vida. I no parle de una vida com una altra, parle de persones com tu i com jo, que senten, que se'ls mor un ser estimat, que no saben estimar ni ser estimats, que no tenen parella o que en tenen, que troben cinc euros al carrer, que els toca la loteria quan algú els dóna un bes, que se senten la merda més gran quan els deixa algú un missatge no esperat, que esperen a l'hospital, que estan paraplègics, que estimen a dones i a homes, o a parts iguals o per separat... o es vesteixen del sexe oposat al que nasquéren... o... I què més dóna... si total... Cada revelació és única perquè cadascú té una forma d'interpretar-la, de sentir-la, d'escoltar-la o de fer-la pràctica.

Massa variables per a una neurona cansada, vaig a dormir... Bona nit personetes arreu del món. I que demà siga un dia millor que el millor que vareu tenir fa temps... que ja toca.
read more
1 comentaris

Pensaments de bona nit.

Pensament primer:

Feia quasi dos mesos que no entrava ací... quanta pols!!

Pensament segon:

Vaig fer un intent de recuperació a principis de desembre, quan la cosa poc a poc anava prenent forma. No crec que cap persona entenga res del que vaig a escriure a continuació, el blog és per evadir-se i entendre'm millor, alhora que aprendre i valorar altres treballs/reflexions/escrits de la resta de personetes. No obstant, això no és cap impediment per tractar d'escriure un post. Ja toca.

Pensament tercer:

I per on *** comence?

Pensament quart:

No sé on està el principi... començaré pel final... El final no és com a tal res més sinó una excusa per poder reinventar-se. Reescriure noves pàgines a noves llibretes amb nous bolígrafs. Remodelar. Parlava i sovint he parlat del re- en aquest blog. Em té obssessionada aquest principi, sempre estem girant, el món no s'atura, ni tan sols dessitjant-ho Marx...

Pensament cinquè:

On vull arribar amb tot aquesta plateresca reflexió? Objectius: la Lluna, diuen que el millor tirador d'honda va aprendre llançant pedres cap al satèl·lit terrestre... Així que brandaré l'exemple com excusa per fer-me entendre; no busque res més que sentir-me còmoda amb mi mateixa. I per això tractava sempre de reinventar-me... i encara ara també. Realment no trobe que siga un plantejament inútil ni està allunyat del seny... passa que les obssessions, mal acompanyades d'un enfocament curt de vista-irònicament- no són els acompanyants perfectes.

Pensament sisè:

Conclusió... vull acabar prompte ja amb el post... no són hores per escriure res decent ara. Afegiré que ara el fet de saber el que no es vol és tan o més important del que saber el que sí es vol.

A la propera sessió, pot ser després d'una meditació demà o passat... Qui sap...? Parlaré d'un tema clau en la recuperació de qualsevol persona. La revelació, és el moment del cim. El punt d'inflexió de tota consciència, gràcies a la qual no ens adonariem de la importància de prendre decissions i sobretot de dur-les a terme.

Pensament setè:

Bon viatge marinera! Bona nit! I ara que pense... altra vegada el set... un número clau. En fi... ce'st ça... o com s'escriga... la meua neurona no resisteix més...
read more