http://www.youtube.com/watch?v=JDvNpLqj1Bw&feature=related
Tard o d'hora ens arriba l'hora de donar la cara. No deixar que l'oportunitat d'enfrontar-se se'ns escape entre els dits... i dir les coses clares.
Si estàs agust, si les inseguritats volen quan no estàs al davant, si no tens per què fer tal o qual cosa si no t'abelleix, si estàs en calma i equilibri anímic, si estimes els teus i els teus et tornen l'estima... per què seguir pensant en una persona que fa més mal que bé? Soltar. És com un moll, de vegades estira més que de costum i si estires ben fort i molt seguit, acabes per fer-te mal quan soltes de sobte. És un moll de ferro, ja està rovellat. Però continua sent un moll. I per més voltes que li dones, serà motiu de problemes si no el deixes anar. Hui t'envie al mar. Que les ones se t'emporten ben lluny, que sigues feliç i que tot et vaja bé. No et diria res si realment no ho pensara així.
Bon vent sota les teues ales, un bes blau i un somriure melòdic ;)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Genial y, como siempre, lleno de sentimientos y emociones. Este hasta me ha hecho pensar y todo ;)
Gracias por tus poemas de reflexión y sigue por este camino, que vas bien.
¡¡Un beso muy grande!! :*
:) bonico!!
Publica un comentari a l'entrada