Embaladida...

Aquesta cançó em torva massa. És com un bàlsam per als meus oïts... simplement m'encanta, em captiva dins de la melodia, i no s'acaba, perquè ressona dins el meu cap sense parar... ^^

GOTAN PROJECT- Tango 3.0- El mensajero

read more

La relativitat dels cossos

Jo creia en la sort fins que em va explotar a la cara. Si pot ser no parlara figurativament, diria que em passà per damunt-bé, li he de posar un punt d'exageració per donar-li interés, no?- Com deia, em va passar pel costat rampant un seat ibiza color negre. Negre, com la nit que m'abraça. ara. Tinc trenta-un anys, un germà a l'atur amb càncer, una tortuga al menjador de casa, factures per pagar, una mare morta, una familia inexistent i escric des d'una cadira de rodes. Em manca tot dirieu menys les ganes... perquè després d'un procés d'evolució, malgrat tot ara sóc feliç. Abans estava casat amb una bona dona, de cabells d'or i bla,bla,bla... La vida perfecta. El cas és que voliem formar una família... La nit de l'atropellament tot va canviar. Cada canvi és un relat, una història i aquesta és la meua història. La història de la meua vida, on pinte jo i solament jo... i bé, també algú més.

Els meus amics i amigues dirien que en aquell momement a l'hospital el dia després em vaig tornar boig. I quan em contaren el que vaig fer, certament creia que tenien raó. Vaig agredir una infermera, vaig llençar per l'aire una cadira, vaig discutir amb el meu germà i quasi em fugue de l'hospital amb cadira de rodes... Però tot açò no té cap sentit si no us pose en antecedents, perquè ningú entendria la història, el resum d'unes vivències com unes altres. Tots necessitem punts de referència, allí vaig trobar el meu... o la meua: estic parlant clarament de la morfina. Que què ha de veure la morfina amb tot açò? Espereu, vaig al lavabo i continuaré contant-vos...

read more

Sense retorn

Àngel guardià del cementeri de Comillas, Santander- Andrarena, deviantart.com-

Notes discordats remouen els records

i fan miques el poc seny que quedava,

no saben nadar en terra erma,

senten por de les remors rugoses

i vessen mentre passen pel teu costat

carícies d'aspres mans.

Ningú és Sant,

Ningú no enganya,

digues-li-ho a Polifem,

al nu del pensament,

al fil de la roda que no balla,

a veure si tens sort i encara et punxa

i em despertes del teu malson

entre crits de suor freda.

Però vine amb mi, ara

gaudeix de la vetllada, ara

no pots rompre la quietud

d'un bassal de pluja buit.

Ara ningú ens espera a la vorera,

exepte una melangia eterna

ancorada a les meues ganes

i al reflexe dels teus ulls.

Cau com pou en la roca,

com el vent gelat d'hivern,

entre tanta neu i tanta pols,

vull desenterrar una carta.

Aquella que lliges al badallant horitzó

amb la palma del cor oberta.

Aquella que sense llegir-la

ja saps com acaba,

Llàgrima meua.

13/3/11

read more

Revelació... Trobar-se a una mateixa

Trobar-se a una mateixa... Abans vaig parlar de la revelació... REVALACIÓ amb majúscules, com cal, com cap altra persona pot experimentar exepte la que ho viu, tu mateixa. Les maneres d'arribar-hi poden ser diverses i presentar moltes cares, la qüestió és la meta. Aplegar a un punt d'inflexió on ho veiem tot clar i canviem, evolucionem cap a millor o pitjor... depen de com mirem pel cristall. La gent té enfocaments variats sobre una crisi... d'una banda tenim l'associació d'aquest mot amb el negativisme i la decadència que comporta; d'altra banda ens aporta un enriquiment esclaridor,lúcid i positiu. Transparent. En aquest moment em vé al cap una imatge i sols em queda dir: "Be water, my friend".

"Bé, veurem que s'hi pot fer".

read more

El cansament... evidentment!

-Amb permís del blog l'altre Lisebe-

El cansament és no poder evadir-se,
El cansament és trobar l'avorriment sense buscar-lo,
El cansament és no intentar-ho,
El cansament és la justificació de la peresa,
El cansament és la violació d'una llei,
o premissa o línia o simplement una cobla.
Sola, abandonada, torta, apedaçada.
El cansament és una càrrega d'energia negativa,
i també una sobredosi d'activitat frenètica...
També podria ser una cara vella,
plena de llits de riu secs i esquerps.
El cansament és allò que no has aconseguit
i has intentat més de les vegades que recordes.
El cansament és un dia de pluja.
I també un lliri pansit.
El cansament, trist, rostre pàl·lid de la mort...
són llunes obscures, sopars d'un convidat:
tu, tu aspre i decadent.
El cansament és una masturbació per monotonia.
El cansament... és... bé açò:

FI

read more

Izzi Dunn, nova veu

El vaig veure i vaig pensar... ***! Buscant per rebot altra cosa, vaig trobar un enllaç que incloïa una cançó de l'artista, Izzi Dunn. El link en qüestió anunciava la Rachel Weistz en una sessió fotogràfica gravada amb càmera... la música em va captivar, ací us deixe un aperitiu... Gaudiu-lo!

read more

Duet

Una icona del soul i altre del pop latinoamericà... Personalment no m'entusiasma Ricky, encara que l'admire per les seues iniciatives... més bé he volgut compartir aquest video per la lletra, el bon rotllo que trasmet i sobretot i no menys important, per la Joss Stone, una de les meues cantants preferides. Té una veu "aspacial"... ^^ Gaudiu!

read more