JO VULL

No vull...


no voler...


perquè necessite estimar...



tot allò que em rodeja...



No vull cap forat negre...



aquestos que se't posen arreu del cos...



i transformen el possible futur en preocupació...


i la preocupació en neguit...


i el neguit en inseguretat...



i la inseguretat en por...



Jo vull tindre el poder de la transmutació...



allò bo... per alló dolent...



Jo vull estimar sense precedents.




Jo sóc l'energia de l'univers...




Jo sóc... JO...



només...

2 comentaris:

onatge ha dit...

Em sembla molt bé que no vulguis... Tu ets TU, deixa ran del camí tot allò i a tothom que et negui que ets TU. Com diu l'Ovidi: Ja no volem molles... volem el pa sencer...!

Una abraçada des del far.
onatge

Ariadna Garrido ha dit...

:) Reb aquesta abraçada contenta per les teues paraules, sempre tan precises :)

Penja't al coll aquesta altra abraçada!

Publica un comentari a l'entrada