Per fer una breu introducció, sols dir que vull que sentiu aquest poema com una revelació, com un fet real, com si cada paraula fóra la confirmació d'un esdeveniment cantat. Tots els poemes tenen diferents interpretacions perquè justament el filtre del lector permet una òptica diferent, doncs bé, feu-lo vostre, ja em dieu. A sota a l'esquerra, com sempre, la data quan el vaig parir...
Baixant les corbes d’un vestit,
la negra nit batega dins d’espurnes;
les mateixes que són fars,
les mateixes que són mortes.
Esclaus de desitjos rondant l’habitació.
I al cor una contractura
em recorda que no estic vivint el temps
per llançar-me damunt teu.
Cada segon perdut,
una oportunitat passada,
una esquerda sagna
rere aquesta porta tancada
que he ignorat i ara em crida.
Amb el líquid vermell sent part de la terra
m’esgole per davall de tot mur.
Quan he arribat a tu,
m’adone que ets una titella
i no has estat mai allà.
Mirades i il•lusions i mentides i decepcions.
No mai darrere la porta,
fugies com esperitada ombra.
Cap al no res, terra erma.
la negra nit batega dins d’espurnes;
les mateixes que són fars,
les mateixes que són mortes.
Esclaus de desitjos rondant l’habitació.
I al cor una contractura
em recorda que no estic vivint el temps
per llançar-me damunt teu.
Cada segon perdut,
una oportunitat passada,
una esquerda sagna
rere aquesta porta tancada
que he ignorat i ara em crida.
Amb el líquid vermell sent part de la terra
m’esgole per davall de tot mur.
Quan he arribat a tu,
m’adone que ets una titella
i no has estat mai allà.
Mirades i il•lusions i mentides i decepcions.
No mai darrere la porta,
fugies com esperitada ombra.
Cap al no res, terra erma.
3/2/10
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada